Veníem d’uns partits en què havíem patit cops durs, sobretot el del matx contra l’Oriola. Estàvem convençuts de fer un pas endavant, però l’equip no va estar bé, va tenir un mal dia i aquella derrota ens va fer mal. A Llagostera vam fer un bon partit tot i els obstacles i vam perdre en la darrera jugada en possible fora de joc, i en la copa vam plantar cara a un bon rival i quan faltaven cinc minuts per acabar la pròrroga l’eliminatòria se’n va anar en orris. Sense temps d’agafar aire, amb els jugadors carregats, sancionats, etc., es presentava un matx complicat, però l’equip va tirar de casta i orgull, a més d’estar a un gran nivell tàctic i tècnic, fet que ens va permetre de vèncer per estar lluny de la part baixa i amb aspiracions a la part alta.

Treballo per això, per mirar de fer l’equip més competitiu possible. L’equip és recognoscible i, a part del dia de l’Oriola, hem estat bé, independentment de si es perd, s’empata o es guanya. En l’aspecte ofensiu i de gols, la gent del davant, per una cosa o per una altra, no ha aportat els gols que ens calien i l’Hèctor Simón és el pitxitxi jugant com a migcampista ofensiu. En aquest mercat mirarem de moure alguna peça per veure si podem dotar l’equip de més competitivitat ofensivament.

En el carril esquerre hi ha una dependència d’en Chavarría, però crec que hi ha jugadors que hi poden jugar, com en Kilian o en Soler. Hi pot haver algun jugador que en aquesta demarcació hi pot encaixar, perquè analitzem possibles opcions de jugadors de banda i ofensius, veurem què podrem incorporar.

Segur. Hi ha d’haver alguna sortida per tal que hi pugui haver alguna entrada. Aquesta setmana es decidirà, de fet tenim clar quins jugadors han de sortir i hem de parlar amb ells amb discreció, perquè no és un tema fàcil.

Natalio és una aposta important, un jugador amb experiència a segona A, i lògicament esperàvem, sobretot, una aportació de gols més important. Igual com en Joel o en Salinas, jugadors que els vam fitxar perquè fessin gols. Però això ho espera no només l’Olot, perquè els equips quan incorporen davanters és perquè aportin gols. En aquesta primera volta, per una cosa o per una l’altra, no han acabat d’aconseguir els gols que voldrien i voldríem nosaltres, esperàvem més dels atacants. Ens asseurem, en parlarem i prendrem alguna decisió.

Ho he sentit moltes vegades això [riu]. Al final un aprèn a conviure-hi. Estem exposats que si l’equip rendeix més o menys la gent opini. Però aquest problema o desig no el té només l’Olot. Qui no vol tenir un Stuani que t’asseguri 20 gols cada curs? Hem de ser conscients, però, de qui som i del pressupost que tenim, i no podem tirar la casa per la finestra. Difícilment, a hores d’ara, podem tenir els millors davanter o amb millor cartell, perquè xoquem contra pressupostos molt més alts. Per tant, hem d’apostar per jugadors que puguin créixer, que estiguin arrelats al territori, que puguin millorar el seu rendiment amb l’Olot. No podem contractar Carlos Martínez, Benja, Pedro Martín, Boris o Èdgar, uns futbolistes que per fitxar-los no cal cap director esportiu, perquè tothom els coneix.

L’Hèrcules i el Nàstic, que tenen els millors davanters de la categoria, dormen avui en descens directe a tercera. A vegades la fórmula no és tan fàcil d’aplicar. Crec que l’Olot ha de seguir en el camí de ser un equip sòlid, amb les idees clares i sent protagonistes amb la pilota. Si no podem tenir un davanter d’aquests, el gol s’ha de repartir. L’Hèctor en fa, però n’han de fer també l’Eloi, en Pedro, en Xumetra i els davanters, tothom té la responsabilitat. Com més jugadors aportin gols, l’Olot quedarà més amunt.

El club ha de mirar de controlar la tercera divisió, els futbolistes joves que vulguin venir i créixer amb nosaltres. Això i aprofitar els jugadors veterans encara en bon moment que ens ajuden amb el caràcter i l’experiència, com l’Hèctor, l’Alan, en Jose, l’Eloi, en Xumetra, etc., que han jugat en categories superiors i que encara, per condicions i coneixements, estan motivats i volen ajudar els més joves.