No és cap secret que a l’Olot li costa Déu i ajuda marcar gols, però a la ciutat esportiva del València ja va encadenar la cinquena setmana veient porteria. I no només això, sinó que per primera vegada aquesta temporada va ser capaç d’anotar-ne dos en una sola part. El 0-2 en el descans contra un rival jove i amb l’aigua fins al coll aplanava el camí cap a la segona victòria consecutiva, però va quedar en res en una segona part per oblidar.

Va ser un partit boig, obert i farcit d’alternatives. En la primera meitat, el València Mestalla va guanyar la possessió i l’Olot, l’efectivitat. Els de Raúl Garrido no van trigar gaire a avisar a l’àrea de Cristian Rivero. En el minut 11, Álvaro Salinas es va trobar amb un regal de la defensa local fruit d’una bona pressió visitant, però es va adormir a l’hora de fer el xut, i, poc després, ell mateix va rematar malament una centrada perillosa de Soler. La tercera va ser la bona. Xumetra va rescatar una centrada llarga de Chavarría i va apuntar al segon pal de la porteria del Mestalla; la pilota va tocar a la fusta i va entrar al fons de la xarxa (0-1, 21’).

En un tres i no res, l’Olot es va veure amb un 0-2 en el marcador. Els garrotxins només van deixar passar set minuts i ja van marcar el segon. Va ser gràcies a una jugada calcada de la del primer. En el 28’, Chavarría va tornar a posar la pilota al segon pal i allà, aquesta vegada, hi havia José Antonio Soler preparat per eixamplar l’avantatge.

Precisament, el carriler valencià va ser qui va oxigenar més el joc de l’Olot en una segona meitat en què a l’equip vermell li va faltar aire. L’entrenador del València Mestalla, Chema Sanz, va moure dues peces en el descans i el seu equip va reaccionar. Amb Neftali i Musah frescos i fent mal per les dues bandes, i amb més presència a l’àrea de Ballesté, el Mestalla va posar la por al cos als olotins, i de seguida va trobar el que buscava: el gol que el tornés a endinsar en el partit.

Guillem Molina, massa sol, va rematar amb la testa una centrada de córner i va marcar l’1-2. Era el minut 49 i l’Olot sabia que se li faria molt llarga la segona part. Els locals cada vegada estaven més còmodes i el 2-2 es veia a venir. I, tot i que Hèctor Simón va vorejar l’1-3 en una jugada aïllada, el van acabar fent gràcies a una centrada que Sergio Moreno, sense cap marcatge al segon pal, també va aprofitar amb el cap (2-2, 67’).

En els últims vint minuts, va poder passar qualsevol cosa i no va passar res més. Garrido va tenir poc marge de maniobra. Ja havia gastat dos canvis per culpa de les lesions dels centrals Lluís Aspar, només de començar el partit, i Carles Mas, al principi del segon temps. L’Olot va acabar jugant i resistint amb un 4-3-3 al terreny de joc. L’empat va ser el resultat més just, però els jugadors olotins es van acabar recordant d’aquell 0-2 que havien d’haver guardat com un tresor.