Girona

No és com comença, és com acaba

El gol de Samu Saiz en el minut 94 contra l’Osca no només va donar una victòria vital al Girona, sinó que també va canviar l’estat d’ànim de tothom: equip i afició

Tot i ser la primera diana de la temporada més enllà del minut 90, el tram en què els blanc-i-vermells són més productius és l’últim quart

El gol en el minut 94 de Samu Saiz va enganxar el Girona a la lluita per l’ascens directe (fa quatre jornades el segon classificat era a onze punts i ara és a cinc) i va ser una càrrega brutal d’energia pel que ha de venir fins a final de temporada. Més enllà de la justificadíssima alegria per l’1-0, la victòria també va servir per premiar el partit d’un equip que ha fet també un pas endavant en un dels aspectes en què més flaquejava: l’actitud i l’agressivitat. El 6 de 6 contra dos rivals de la zona alta serà un punt d’inflexió si el Girona és capaç ara de fer una altra cosa que té al calaix de la feina pendent: enllaçar més de dues victòries. Ho va poder fer després de guanyar el Deportivo i el Racing, però va perdre amb l’Elx. I va tenir una segona oportunitat després de derrotar l’Extremadura i el Tenerife, però només va arrencar un punt a Ponferrada. Ara, després de tombar el Fuenlabrada i l’Osca, l’espera el rival més en forma de la segona A, el Deportivo (27 punts dels últims 27). I a Riazor...

Els trams finals

El Girona necessita gestionar el tram final de lliga com gestiona el tram final dels partits pel que fa als gols. No els comença massa bé (només tres gols en els primers 15 minuts) i la fase de més productivitat és el darrer quart d’hora (deu gols a partir del minut 75). De fet, la lectura també val per constatar que les primeres parts (14 gols) són més tancades que les segones (20 gols). El minut estel·lar és el 56, amb tres gols (un de Stuani i dos de Gual, que aquest cap de setmana ha tornat a marcar amb el Real Madrid Castilla).

La irrupció de Samu Saiz

El madrileny, un dels fitxatges més celebrats a l’estiu, ha estat fins ara una de les decepcions, perquè ha estat lluny de ser aquell futbolista que va enlluernar el curs 2016/17 amb la samarreta de l’Osca. Dissabte va jugar el seu primer partit del 2020 –es va lesionar en el 0-3 contra el Mirandés– i va marcar el gol que, a banda de reanimar el gironisme, també pot ser el punt d’inflexió que necessitava el futbolista, una de les grans apostes de Quique Cárcel. Samu Saiz es va estrenar com a golejador –és el vuitè futbolista de la plantilla que ha marcat– en un dia en què l’equip va ser capaç de guanyar sense necessitar l’aportació de Cristhian Stuani, l’indiscutible referent de l’equip.

EL BALANÇ

Els gironins han marcat més gols en les segones parts (20) que en les primeres (14)

SAMU SAIZ

El madrileny, que per fi es va estrenar, és el vuitè golejador diferent de l’equip

L’últim gol del triomf en l’afegit a Montilivi, en la temporada 2011/12

La fotografia, dels jugadors del Girona fent pinya i abraonant-se sobre Dani Tortolero, és del 22 de maig del 2012, l’última vegada que el Girona havia marcat un gol en el temps afegit a Montilivi que li va donar la victòria. Va ser en un Girona-Vila-real B del curs 2011/12, i aquell triomf va servir per posar el llaç a una permanència amb la qual pràcticament ningú comptava després que el Girona fos moltes jornades cuer i arribés a tenir els llocs de salvació vuit punts per sobre. Aquell duel entre el Girona i el Vila-real B, que corresponia a la jornada 30 però es va disputar en la 40, als blanc-i-vermells fins i tot els servia l’empat després d’haver protagonitzat una reacció increïble. Dorca va obrir el marcador en el minut 13, però Moi Gómez va fer l’empat en la segona meitat (63’) abans que Tortolero marqués el 2-1 després de rematar de cap el llançament d’un córner i batre Mariño en el minut 93 (2-1). Curiosament, en aquella temporada va acabar baixant el Vila-real B malgrat que va acabar dotzè en la classificació, però va perdre la categoria arrossegat pel descens a segona A del primer equip groguet. El Girona, que aquell curs va tenir tres entrenadors (Agné, Uribe i Salamero, que va acabar a la banqueta fent tàndem amb Rubi), va acabar quinzè amb 49 punts després d’un esprint final espectacular (deu partits seguits sense perdre i 22 punts de 30 possibles).

A camp contrari, el darrer gol pràcticament al límit que va servir per guanyar va ser en un Leganés-Girona del curs 2014/15, quan Fran Sandaza (33’ i 91’) va capgirar l’1-0 de Mantovani (13’).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)