Hi ha derrotes que no es poden permetre i quan en el minut 80 vas guanyant és un d’aquests casos. I és que sigui el que sigui el que s’hagi viscut en el partit fins llavors quan només queden l’últim sospir has d’aguantar com sigui. El Llagostera, però, no ho va saber fer al camp del barça B, i és que després de capgirar l’1-0 inicial va tenir la victòria a tocar en els últims minuts però es va quedar amb les mans buides perquè el filial blaugrana va colpejar dues vegades fins a establir el 3-2 definitiu. Perdre al Johan Cruyff és un resultat previsible i si es fa donant la cara, com va fer el Llagostera, poc es pot dir. Però deixar-se remuntar per un filial per culpa de dues errades de marcatge és imperdonable.

El cert és que el guió del partit ja no era perquè el Llagostera guanyés el partit. La victòria, de fet, hauria estat poc menys que un miracle. I és que la primera part va ser un bany del Barça B. No per demèrit del Llagostera, segurament, sinó perquè els locals van ensenyar totes les seves armes. Totes menys el gol, perquè no en tenen. Per sort, perquè sinó la primera part podria haver acabat amb golejada. L’única ocasió que va entrar va ser la primera, quan Riqui Puig va sacar ràpid una falta agafant despistada la defensa gironina –una altre errada que ha de fer reflexionar– i Akieme va centrar al cor de l’àrea on Monchu, de cap, va fer l’1-0 (3’). A partir de llavors el Barça B es va agradar. Monchu, Riqui Puig i Collado van fer una mitja hora brillant, però no van trobar el gol, sovint perquè a l’hora de definir ho volien fer massa maco.