L’escenari s’obre de bat a bat en el cas dels equips que no tenen una relació laboral, a través d’un contracte, amb els seus jugadors. Les inspeccions de treball que van acabar amb multes de centenars de milers d’euros per a equips de segona B i tercera a principis de la dècada del 2010 van obligar un grapat de clubs a fer contractes laborals –i deixar de pagar amb diner negre– els seus jugadors. I si bé tots els equips de la segona B, a Catalunya, tenen els seus jugadors assegurats, no es pot dir el mateix de la tercera divisió.

Segons els càlculs fets per aquest diari, al voltant d’un 60% dels clubs catalans de la tercera divisió no tenen contractats tots els seus jugadors. La fidelitat entre les dues parts se sustenta a partir de la signatura de la fitxa federativa, d’un pagament que en alguns casos és mins (250 euros al mes) però que en d’altres és prou considerable (més de 1.000 euros) i d’una relació amb buits legals com ara el voluntariat, la col·laboració o, en molts casos, ni tan sols això.

Així, davant la crisi provocada pel coronavirus, s’obre la incertesa. Sense una relació laboral entre les dues parts i amb la baixada dels ingressos, molts clubs no podran pagar els jugadors ni inscriure’ls a l’ERTO perquè no estan regulats. Hi ha hagut clubs que ja han comunicat que fins que no es reprengui l’activitat esportiva no serà possible que cobrin el que havia estat acordat a principis de curs. Es produeix la situació, doncs, que hi haurà jugadors de la lliga que cobrin a través de la prestació d’atur i que d’altres, en altres equips, no ho facin, ja que no estaven assegurats.

Els clubs apel·len a la bona voluntat dels jugadors perquè tornin al club sense cap litigi obert, tot i que la incertesa també és total perquè els dubtes sobre el retorn de l’actual temporada són creixents dins de les entitats.