Ningú podia aturar a l’Olot fins que la pandèmia provocada pel coronavirus va fer ajornar precipitadament la competició. El conjunt de la Garrotxa vivia llavors, fa just un mes, el millor moment del curs després d’encadenar nou jornades sense perdre i sumar onze punts dels últims quinze possibles aconseguint enllaçar dues victòries en les dues últimes jornades per segon cop en la temporada. La rauxa, el bon joc i l’idil·li amb el gol van permetre als olotins segellar el primer gran objectiu de la permanència gràcies als 44 punts sumats, i també a canviar, tot i que tímidament, el discurs. El joc mostrat i el nivell de confiança del bloc dirigit per Raúl Garrido havia agafat un ritme vertiginós que feia pensar a l’entorn amb la possibilitat d’assaltar les posicions més nobles de la classificació. De fet, l’Olot es troba en la setena posició de la taula a només cinc punts del play-off, marcat pel Cornellà (4t), però als mateixos cinc punts del tercer (el Barça B) i el segon (el Sabadell).

L’aturada sine die de la lliga ha deixat als olotins, evidentment, preocupats per la salut de la població, però també amb una sensació d’impotència i ràbia per no poder perllongar l’excel·lent moment de forma.

Els de la Garrotxa són el quart equip amb la millor ratxa oberta sense perdre entre tots els 80 equips de segona B. Els nou partits sense conèixer la derrota de l’Olot només són superats pels deu del Cornellà, del mateix grup tercer, els catorze del Marbella, del grup quart i els disset del Logroñés, el millor líder de la categoria amb 62 punts.