La bicicleta estàtica que li va fer arribar l’Oviedo és l’eina de treball de Sebas Coris, que segueix les pautes de treball com fan tots els professionals. En el seu cas, des d’un pis a Oviedo –“quan puc, a la petita terrassa que tenim, tot i que aquí no surt gaire el sol”– que comparteix amb la seva parella i un gos, company i via d’escapatòria. “Ens ha anat bé perquè ens toqui una mica l’aire”, reconeix el futbolista de Tossa de Mar, que compta poder sortir a córrer a partir de dissabte –“ja serà un pas, perquè m’enfilo per les parets”–, pendent de quan es reprendran els entrenaments. En té moltes ganes, però també té clares les prioritats: “Estan passant coses més complicades que el futbol. El més important és que se solucioni la pandèmia.”

La crisi del coronavirus ha estat un obstacle, imprevist i inimaginable, per a la reaparició de Sebas Coris, que arribava a Oviedo amb la intenció de trencar per fi la inactivitat competitiva que el perseguia els últims mesos. Tot va començar a finals del 2018, quan jugava al Nàstic cedit pel Girona, en què uns problemes a l’esquena el van fer aturar. No va jugar cap partit en tot el 2019 amb el Nàstic. I un cop a Girona, tot i que li van acabar fent fitxa, tampoc va tenir cap oportunitat en la lliga. Va tancar el 2019 amb un sol partit, de copa a Linares. Sense oportunitats, ni amb Unzué, ni amb Juan Carlos Moreno ni amb Pep Lluís Martí, arribava l’hora de fer les maletes. Al Girona des de juvenil, i amb aparicions al primer equip des del 2013, al gener se’n desvinculava. “Recordo amb nostàlgia el Girona, perquè ha estat casa meva i l’equip que m’ha fet ser professional. Però aquí a Oviedo també m’han rebut molt bé, començant pel capità, Saúl Berjón, i n’estic molt satisfet”, explica el futbolista de Tossa de Mar, que el 31 de maig farà 27 anys.

Coris va debutar amb l’Oviedo a Vallecas (58 minuts), el penúltim partit de Javi Rozada a la banqueta. Va arribar-hi Ziganda, el cinquè entrenador que té aquesta temporada –“no m’havia parat a pensar que n’havia tingut tants”–, que el va fer jugar la primera part a Lugo. Quinze dies més tard, lliga interrompuda i incertesa creixent. “Estic esperançat que això se solucioni i que puguem tornar a jugar. En tinc moltes ganes”, diu. L’Oviedo, dissetè, no té marge de punts respecte a la zona de descens. “Hem pogut treballar poc temps amb Ziganda, però les sensacions eren molt bones.” Des d’Oviedo, Coris manté el contacte amb excompanys, sobretot els gironins, i confia veure la llum. “Primer, a superar aquesta crisi del coronavirus”, sentencia.