Diego González, revalorat en només un any a Llagostera
2a divisió. El central, que dijous farà 21 anys, ha estat una de les notícies positives de la temporada dels gironins i ha cridat l’atenció d’altres clubs. Amb un any més de contracte, no és clar si es quedarà o el club farà caixa
Ja fa gairebé dos mesos des que el Llagostera va jugar el seu últim partit oficial i continua sense haver-hi cap previsió de quan jugarà el següent, tot i que pràcticament segur que no serà fins la temporada que ve. Això farà que el parèntesi sembli interminable, però sobretot que el partit no tingui res a veure amb el darrer que es va disputar a l’estadi Johan Cruyff (3-2). Primer perquè un nou curs arribarà amb una mentalitat nova, necessària també per la mala dinàmica que vivia l’equip. I segon perquè els protagonistes blau-i-vermells no seran els mateixos, i és que caldrà veure quins moviments hi haurà un cop s’obri el mercat.
Un dels jugadors que no és del tot clar que continuï la temporada que ve és Diego González, tot i que si no hi és serà perquè totes les parts estan contentes. I és que el central de Vila-real, que està a punt de fer 21 anys, ha estat una de les sorpreses més positives d’aquesta temporada. Va arribar a l’estiu procedent del Betis B, que jugava a tercera divisió, com una aposta de futur però amb la confiança que podia aportar coses des de ben aviat. I ha respost amb nota a les expectatives. Per això, i perquè el perfil d’un central sub-23 de garanties és molt cotitzat a segona B i fins i tot pot cridar l’atenció de clubs de segona A, la seva continuïtat no està assegurada. La bona notícia per al Llagostera és que el central castellonenc té un any més de contracte, així que el club hi sortirà guanyant segur. Si es queda, perquè disposarà d’un central que ha demostrat que pot ser una peça clau, i si marxa, perquè el Llagostera haurà fet caixa, com ja ha fet amb Nahuel. “És veritat que algun club s’ha posat en contacte amb mi, però no hi dono més importància de la que té. Estic molt content aquí a Llagostera, em trobo còmode i a gust, però això no és important. Tinc un any més i, si no hi ha novetats, quan toqui tornaré encantadíssim. Una altra cosa és que quan s’obri el mercat algú em vulgui, després haurà de contactar amb el Llagostera i es farà el que beneficiï totes les parts”, explica Diego.
Un any de creixement
El jove central ha estat un pilar del Llagostera durant bona part del curs, i és que ha acabat jugant 20 partits dels 28 disputats, i tots sencers –amb un gol, de penal, inclòs–. L’inici, però, no va ser fàcil i no va debutar fins a la sisena jornada. “Quan vaig arribar em va costar una mica. Tenia molt clar que passaria perquè era conscient que al davant hi tenia jugadors amb molta experiència i qualitat. Però no tenia pressa i sabia que havia d’aprofitar les oportunitats que tingués, i així va ser. Estic content de com s’ha desenvolupat la temporada i estic molt agraït de la confiança que m’han donat”, valora Diego, que ha hagut de fer un esforç extra per adaptar-se al municipal: “Personalment m’agrada jugar en camps grans, però t’has d’adaptar a tot. Un cop aconsegueixes adaptar-te, en treus benefici, del fet de jugar en un espai que domines. Són partits molt intensos i he intentat que les meves característiques s’hi adaptin.”
Alliberat
De moment, com la resta de la plantilla, Diego es manté en forma treballant des de casa seva amb les instruccions que li dona el cos tècnic. “Un cop s’havia aturat la lliga i es veia a venir que declararien l’estat d’alarma, el club ens va donar permís per anar a casa i vaig venir a Vila-real. El confinament en família es porta millor. Els primers dies feia exercici en un espai comunitari, fins que es van queixar, i he anat fent tot el possible des de casa. Ara, com tot el món suposo, agraeixo molt poder sortir a córrer i des de dissabte ho he fet cada dia”, explica el central, que no veu viable reprendre la lliga: “El més just per a tothom seria que es pogués acabar la lliga, però a segona B és impossible mantenir les mesures que es demanen, així que hem de prioritzar la salut i fins que no estigui tot absolutament controlat no s’hauria de tornar a jugar.”