De menys a més

L’Olot ha traçat clarament una trajectòria ascendent que mai podrà saber on l’hauria portat. Els olotins van acabar la primera volta amb 25 punts, però en només nou jornades disputades del segon tram n’havien sumat 19, i s’enfilaven fins als 44 en total, a cinc només del quart classificat, del tercer i del segon. De fet, en el moment de l’aturada els de la Garrotxa eren el millor equip de la segona volta, juntament amb el Cornellà, però amb una diferència de gols millor per als de Raúl Garrido (+12 a +6). L’Olot no perdia un partit des de la vigília de Reis al camp de l’Andorra –l’últim duel de la primera volta– i havia anat escalant com una formiga fins a l’actual setena posició. Els garrotxins van derrotar, en l’últim duel que el coronavirus va deixar disputar, el Badalona i aconseguien dues victòries consecutives per segona vegada en tot el curs tot completant una sèrie de deu punts sumats dels últims dotze possibles, amb dotze dianes en aquests quatre enfrontaments i un xoc de trens entre els olotins i el llavors líder, el Sabadell, que va fer aixecar de la cadira tots els presents per la intensitat i la proposta de categoria superior dels dos bàndols.

L’equip volcànic s’ha convertit amb 19 dianes encaixades en l’equip menys golejat del grup 3 i el segon entre els 80 clubs de la categoria només superat per l’Eivissa del grup 2 (18) i empatat amb el Logroñés i el Cartagena. L’Olot ha aconseguit onze porteries a zero en les 28 jornades disputades, uns registres bons que l’han ajudat a sumar els punts per fer el salt qualitatiu desitjat des de l’estiu passat.

Pel que fa als protagonistes al camp, Alan Baró destaca com a jugador amb més minuts després de disputar tots els partits i en l’apartat golejador, Xumetra i Salinas comparteixen l’honor de ser els màxims artillers de l’equip amb set dianes, la majoria en un terç final brillant pel que fa a l’olfacte de cara a la porteria rival.

De més a menys

Si bé va aprofitar de meravella la inèrcia que la majoria d’equips recent ascendits de tercera tenen en l’inici dels campionats, el Llagostera ha acabat el curs amb una sensació agredolça i amb una ratxa negativa que només ha trencat la Covid-19. Els d’Oriol Alsina han tancat la campanya encadenant onze jornades sense guanyar; però, tot i el precipitat adeu i la pèrdua de posicions en la taula de l’equip, el coixí aconseguit durant la primera volta no feia pensar en urgències per als gironins en el tram final –han acabat amb un marge de set punts respecte al descens directe marcat pel Prat i del temut play-off de permanència on hi havia el filial del València–. Tot i això, tancar la permanència sempre és un objectiu complicat per a molts equips encallats en la fase decisiva i haver acabat en sec la competició deu haver alleujat més d’un.

Els llagosterencs van sumar uns brillants 28 punts en la primera volta i sempre van estar en la primera meitat de la taula. L’encallada sideral en la segona volta, però, els va dur a ser el penúltim pitjor equip en les nou jornades disputades i, junt amb el Badalona i el València Mestalla, els únics que no van aconseguir cap triomf.

Alguns dels protagonistes damunt del terreny de joc del Llagostera han estat Marcos Pérez, amb la totalitat dels minuts disputats –David García ha estat el futbolista de camp que n’ha acumulat més, amb 2.387 minuts–, i Santi Magallán i Nahuel Arroyo. El migcampista i l’extrem comparteixen el fet de ser els màxims golejadors de l’equip amb sis dianes cadascun. L’argentí ha estat una de les sensacions de la lliga gràcies a la seva regularitat i el colpeig de pilota, mentre que el de Santa Cristina d’Aro, procedent de tercera, s’ha erigit en una de les revelacions –el curs vinent jugarà a l’Albacete, encara està per veure si a segona A.

En definitiva, els dos representants gironins han vist complert el seu gran objectiu inicial de la permanència, tot i que ja amb el curs en dansa, sobretot l’Olot, l’ambició de fer-la grossa i assaltar la part més noble ha deixat tocat l’orgull i frustrats els aficionats garrotxins.