Qua­li­tat i com­petència sana. Aquests dos atri­buts són els que més esca­uen per defi­nir els mig­cam­pis­tes de l’Olot, que han tor­nat a mos­trar un nivell més que nota­ble a la medul·lar per dotar l’equip del ritme i l’equi­li­bri neces­sa­ris per desen­vo­lu­par la idea plan­te­jada per Raúl Gar­rido. La lluita, exem­pli­fi­cada per Jordi Masó i Albert Vivan­cos, no exempts de qua­li­tat tècnica; la pausa, el cri­teri i la visió de joc, per Hèctor Simón, i la màgia, per Pedro del Campo són els trets més carac­terístics dels per­fils al mig del camp olotí.

Pels cinc juga­dors que han ocu­pat les dues posi­ci­ons de pivots i la mit­ja­punta (també en oca­si­ons doblada per dei­xar un únic davan­ter de referència o un fals nou), la com­petència ha estat sana, i el repar­ti­ment de minuts i par­tits, força equi­ta­tiu, si bé Hèctor Simón, Pedro del Campo i Jordi Masó han tin­gut més con­tinuïtat.

Jordi Masó ha man­tin­gut la regu­la­ri­tat habi­tual entre­gant-se en cada par­tit, aju­dant en defensa els cen­trals i ofe­rint suport en la cre­ació als juga­dors que sí que tenien aquesta missió. El de Font­co­berta ha estat titu­lar en 20 dels 22 par­tits que ha dis­pu­tat i ha pogut fer dues dia­nes en la lliga. El seu com­pe­ti­dor en el paper de des­truc­tor o exer­cint labors més defen­si­ves ha estat Vivi. El bes­ca­noní va tenir un inici amb dub­tes a con­seqüència del nou hàbitat –era l’únic mig­cam­pista nou en la plan­ti­lla– i també pel fet de sor­tir d’una lesió greu al genoll, però en els trams en què va jugar regu­lar­ment va mos­trar un gran nivell recu­pe­rant la segu­re­tat.

Pel que fa a Hèctor Simón, el de Llançà ha fet cinc dia­nes en la lliga –qua­tre en les pri­me­res deu jor­na­des, tres des del punt de penal– i ha tor­nat a eri­gir-se com el líder del mig del camp, el capità i el timo­ner. Hèctor ha estat titu­lar en 25 dels 26 par­tits que ha dis­pu­tat, i és que només s’ha que­dat en blanc en les dues últi­mes jor­na­des abans que la Covid-19 ho aturés tot –con­tra l’Espa­nyol B i el Bada­lona.

Per a Eloi Ama­gat, la tem­po­rada ha estat com una mun­ta­nya russa d’emo­ci­ons. El gironí va començar la cam­pa­nya a un nivell bri­llant, però just en aquell punt es va fer una lesió que el va dei­xar fora de com­bat cinc par­tits, i que li va tallar un ritme que en l’últim mes de lliga estava tor­nant a recu­pe­rar.