La història recent del Bes­canó dona­ria per fer una sèrie docu­men­tal a Net­flix i tot. Amb un final feliç. I és que, després de tres anys d’intensa lluita, el Bes­canó és, per pri­mera vegada en la seva història, equip de 1a cata­lana. Un pro­jecte espor­tiu que es con­so­lida després de rebre un bon gra­pat de gar­ro­ta­des les últi­mes tem­po­ra­des, perquè poques vega­des un ascens s’ha hagut de llui­tar tant. El premi, però, paga la pena.

La lluita va començar fa tres anys, la tem­po­rada 2017/18. Amb un pro­jecte espor­tiu que va lide­rar Miquel Hereu, el Bes­canó va acon­se­guir aca­bar la tem­po­rada en la segona posició, el màxim a què aspi­rava, perquè el Girona C va gua­nyar la lliga sense donar ni una sola opció als rivals. L’ascens dels bes­ca­no­nins pas­sava per una pro­moció con­tra l’Argen­tona que va tenir un desen­llaç tràgic: després d’empa­tar a zero en l’anada a casa, el Bes­canó va per­dre 1-0 al camp dels mares­mencs amb un gol en els últims minuts d’un par­tit que els giro­nins havien tin­gut con­tro­lat. Era el pri­mer cop dur, però l’equip no es va ren­dir. La tem­po­rada pas­sada, la 2018/19, el Bes­canó va tor­nar a bus­car l’ascens des del pri­mer moment i el va tenir a les mans. Abans de l’última jor­nada, els bes­ca­no­nins eren líders i visi­ta­ven el Por­que­res, que es jugava la per­manència. Només neces­si­ta­ven fer el mateix resul­tat que l’Escala, que jugava con­tra el Cassà, i en el minut 80 els dos par­tits esta­ven empa­tats. Els esca­lencs, però, van fer el 2-1 amb un gol d’Ignasi i el Bes­canó havia de mar­car el 2-3 a Por­que­res per pujar directe. El va bus­car fins al final, però el que va arri­bar va ser el 3-2 en el minut 90. La segona gar­ro­tada dura i una nova pro­moció d’ascens per jugar, aquesta vegada con­tra el Mar­to­rell. El desen­llaç també va ser cruel, ja que, després d’empa­tar a zero a fora en l’anada, el Bes­canó es va que­dar sense pujar en la pròrroga, amb un 1-1 defi­ni­tiu molt dolorós.

Després de dos cops tan durs, aquesta tem­po­rada havia de ser la bona, amb un canvi en la ban­queta. David Cerro va assu­mir el càrrec d’entre­na­dor i es va man­te­nir bona part del bloc. L’inici ja no va ser fàcil, perquè l’estiu va ser con­vuls. Fins tres dies abans de començar la lliga, el Bes­canó aspi­rava encara a jugar en 1a cata­lana per ocu­par la plaça del Reus, però no va ser pos­si­ble. L’ascens s’havia de gua­nyar al camp. “Des del club, mai se’ns ha posat la pressió de l’ascens. L’objec­tiu era man­te­nir la bona línia de joc. Però, per­so­nal­ment i tota la plan­ti­lla, teníem clar que volíem pujar i com a pri­mers, sense jugar una pro­moció més. La plan­ti­lla estava feta per jugar en 1a cata­lana, i per això la pressió de pujar ens la vam posar nosal­tres”, explica el tècnic de l’ascens, David Cerro. Doncs objec­tiu com­plert. Com­plert amb una tem­po­rada estra­nya, de només 23 jor­na­des per la pandèmia de la Covid-19 i amb l’ascens defi­ni­tiu con­fir­mat per la decisió de la FCF de resol­dre el curs amb ascen­sos i sense des­cen­sos. “Ens hau­ria agra­dat jugar les 34 jor­na­des i pujar al camp, però hem estat els millors en 23 jor­na­des. No sabem què hau­ria pas­sat si s’hagués aca­bat la lliga, perquè hi havia la lluita amb el Guíxols i el Bosc de Tosca, però també hem estat els que hem acon­se­guit més punts en els enfron­ta­ments direc­tes amb aquests equips. Hem pas­sat moments de tota mena, però després de 5 par­tits sense gua­nyar, l’equip es va dei­xar anar enllaçant 7 victòries i fent 27 punts de 30 pos­si­bles”, comenta Cerro. La lluita per la pri­mera posició era tan intensa que el Bes­canó ha acon­se­guit l’ascens gràcies a l’últim par­tit abans de l’atu­rada. I és que va ser quan va recu­pe­rar el lide­ratge gràcies a la victòria, amb remun­tada inclosa, con­tra el Guíxols (2-1). Un final èpic, mar­cat per la Covid-19, però digne de la història recent que ha vis­cut el club, perquè ningú no pot negar que el Bes­canó merei­xia el desen­llaç de con­ver­tir-se, per fi, en equip de 1a cata­lana.

Ara, només queda veure com serà l’estrena dels bes­ca­no­nins en la cate­go­ria. El que és segur és que el tècnic de l’ascens, David Cerro, no hi serà: el club ja va anun­ciar que no con­ti­nu­a­ria dies abans de conèixer la decisió de la FCF que feia ofi­cial l’ascens. El càrrec l’aga­farà Bruno Mila­ne­sio, que diri­gia el filial. “Sepa­rar els camins era el millor per a mi i per al club”, diu el tècnic, que està en espera que li surti un nou pro­jecte, però té clar que el Bes­canó està pre­pa­rat per assu­mir el repte: “Si es manté el bloc amb alguna incor­po­ració, com­pe­ti­ran per­fec­ta­ment. A més, per a en Bruno serà un repte, però està pre­pa­rat per assu­mir-lo.”