El Girona ha tor­nat a la com­pe­tició man­te­nint la dinàmica d’empats (ja són tres de seguits) amb què estava ins­tal·lat abans que la pandèmia pel Covid-19 para­litzés el món i, per des­comp­tat, el fut­bol. En altres cir­cumstàncies, el punt sumat aquesta tarda a Las Pal­mas podría haver estat bo, però no pas en les actu­als en què els de Pep Lluís Martí neces­si­ten sumar de tres en tres per recu­pe­rar el ter­reny per­dut, que es molt, si volen con­ti­nuar ali­men­tant les espe­ran­ces d’ascens directe, cada vegada més reduïdes.

Els pri­mers 45 minuts seràn impos­si­bles de man­te­nir en la memòria, lle­vat que sigui per expli­car que un espec­ta­cle com el fut­bol també pot ser com una pel·lícula d’hor­ror. Es difícil que en 45 minuts hi hagi tan poc suc com el que hi ha hagut en el Las Pal­mas-Girona. Josep i Riesgo hau­rien pogut veure el pri­mer acte asse­guts a la grada amb una mas­ca­reta que no hau­ria pas­sat ben res. Es cert que els de Martí han acon­se­guit pren­dre la pilota als de Mel, però tot el que ha pas­sat ha estat intrans­cen­dent. Començant per les ban­des, en què ni Jairo ni Gallar han dese­qui­li­brat una sola vegada. Tam­poc han rebut en atac el relleu de Mojica ni de Maf­feo, massa esta­cats en el late­ral. Per ado­bar-ho, Borja García tam­poc s’ha tro­bat gens còmode entre línies. I sense pilo­tes a l’àrea, Stu­ani tam­poc no ha apa­re­gut. Per con­tra, defen­si­va­ment, el Girona no ha per­dut mai l’ordre i el Las Pal­mas no li ha fet ni pes­si­go­lles.

L’arren­cada de la segona mei­tat ha estat millor des de l’òptica blanc-i-ver­me­lla. Un cop de cap d’Stu­ani a fora (47’) i una falta car­go­lada de Gum­bau que Josep gai­rebé s’empassa (49’) han estat a punt d’avançar els giro­nins. Martí ha aca­bat aviat la paciència amb Jairo i Gallar i ha posat en dansa Valery i Aday. El de Sent­me­nat ha exe­cu­tat un córner que no ha aca­bat de mira­cle en el 0-1 de Juanpe (61’). El segon movi­ment de peces del tècnic del Girona ha por­tat a la gespa Jona­tan Sori­ano i el debu­tant Ibra­hima Kebe pel des­cen­trat Borja i l’amo­nes­tat Dia­manka. Els can­vis, però, tam­poc han trans­for­mat el Girona, que s’ha con­ti­nuat diluint en cada arri­bada a l’àrea i s’ha hagut d’aca­bar resig­nant amb un empat del tot insu­fi­ci­ent.