Girona

El protagonista

Pape Diamanka

Un bri d’esperança

Per molt que aquesta temporada hi hagi hagut molts partits plans del Girona, segurament no se n’havia vist cap com el d’ahir, condicionat lògicament per tot el que s’ha viscut els últims mesos. I és que dels 15 jugadors que va utilitzar Pep Lluís Martí no n’hi va haver pràcticament cap que fes un partit gaire destacable. Complir amb els mínims, sí, més d’un; per això el Girona també va poder mantenir la porteria a zero, però no va anar gaire més enllà. De fet, segurament van impactar més les actuacions negatives que les positives. En tot aquest context, tenint en compte també que ni el resultat ni la imatge són precisament una crida a l’optimisme, les conclusions positives que es poden treure del partit a Las Palmas són ben poques. Entre aquestes, però, hi ha el partit que va fer Pape Diamanka, l’escollit per Martí per acompanyar Gumbau en el doble pivot.

Les baixes de Granell, Rivera i Samu Saiz obligaven el tècnic mallorquí a decidir entre Diamanka o Jozabez al mig del camp, i l’escollit va ser el senegalès. Tota una sorpresa, i és que el migcampista era un dels jugadors que no entraven dins dels plans de Martí abans de l’aturada. I no és sorprenent, perquè l’últim partit de Diamanka en la lliga havia estat horrible. Va ser precisament a les Illes Canàries, al camp del Tenerife, el 19 de gener en la jornada 24. Aquell dia se li va escapar entre les cames la primera pilota que li va arribar i la segona la va regalar a Nahuel, que la va aprofitar per marcar l’1-0 en el minut 7 de partit. En els cinquanta minuts següents que va jugar no va aixecar el cap. Va ser un regal imperdonable que va acabar costant el partit als gironins i apartant completament el migcampista senegalès de les alineacions, i fins i tot de les convocatòries de Martí, deixant de banda el partit de copa contra el Vila-real.

Aquella imatge és la que li havia quedat, a l’aficionat del Girona, de Diamanka, que tampoc no li havia vist aportar gaire res en els 14 partits anteriors que havia jugat. Ahir, però, es va veure un Diamanka completament diferent. Ben situat en pràcticament cada acció, no va tenir cap gran problema en defensa per mantenir segur el mig del camp, recollint pilotes mortes a la zona central i sent la primera ajuda quan un company recuperava la pilota. I després, amb la pilota als peus, no va desentonar gens. De fet, pràcticament se’l va veure amb més seguretat que en cap dels altres partits que havia jugat fins ara, amb una arribada perillosa a l’àrea que va acabar amb un xut inofensiu, tot i que va ser una de les poques accions de perill dels gironins. La millora és inqüestionable, encara que no sigui per llançar les campanes al vol.

44
intervencions
78%
d’encert en les passades
69
minuts
1
xut a porteria
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)