Ahir feia exac­ta­ment dos anys que Johan Mojica sal­tava a la gespa de l’estadi Mor­do­via Arena, de la ciu­tat russa de Saransk. Era ni més ni menys que el debut del car­ri­ler colombià en un mun­dial, una fita a la qual pocs poden aspi­rar. El duel con­tra el Japó no va aca­bar com hau­ria vol­gut el del Girona, i és que els nipons van aca­bar gua­nyant per 1-2, però va ser l’inici de l’aven­tura de Mojica a la màxima com­pe­tició de selec­ci­ons. Una aven­tura que va superar amb una nota alta i que el va reva­lo­rar. Con­cre­ta­ment fins als cinc mili­ons d’euros, segons Trans­fer­markt, el por­tal inter­na­ci­o­nal espe­ci­a­lista en aques­tes dades. De fet, el Girona va pagar aquesta mateixa quan­ti­tat al Rayo per exer­cir l’opció de com­pra que tenia sobre ell i que­dar-se’l en pro­pi­e­tat. Era un valor segur i podia supo­sar una bona inversió, per això gai­rebé qual­se­vol amb una mica de seny hau­ria fet el mateix. El resul­tat, però, ha estat una altra història i només cal mirar par­tits com el d’ahir per ado­nar-se’n.

Amb el que implica la greu lesió al genoll que es va fer l’octu­bre del mateix 2018 i que el va tenir pràcti­ca­ment inac­tiu fins a aquest curs –el pas­sat només va jugar 19 minuts–, Mojica genera més pati­ment als afi­ci­o­nats que no pas ale­gries. I no és estrany que Trans­fer­markt ja no doni al colombià ni un terç del valor que tenia fa dos anys. I és que amb par­tits com el d’ahir cal­dria veure si algú paga­ria ni que fos un milió per ell. No va ser l’únic del Girona que va desen­to­nar sobre la gespa del Martínez Valero, però comença a ser una cons­tant en el colombià i s’hi ha de posar remei d’una manera o altra. De fet, més d’un ahir ja hau­ria apos­tat per Brian Oliván al late­ral esquerre, però Martí el va dei­xar a Girona per decisió tècnica.

El par­tit de Mojica va tor­nar a ser espès en tots els aspec­tes. En defensa no va tro­bar en cap moment la manera de fre­nar Josan, que li venia des de la mit­ja­punta, i Óscar Gil, que li arri­bava des de dar­rere, i va pas­sar tot el par­tit per­se­guint ombres. En la seva defensa, Gra­nell, Borja o Samu l’hau­rien hagut d’aju­dar més, però la soli­da­ri­tat en aquest Girona cada vegada és més escassa. I en atac... El colombià ho va inten­tar tot com sem­pre, això ningú li ho pot dis­cu­tir, però no li va sor­tir res bé. Es va enca­rar i va inten­tar dese­qui­li­brar com sem­pre, però el defensa li va gua­nyar la par­tida en cada acció. I quan veia que no se’n podia anar i mirava de posar una cen­trada al cap de Stu­ani, l’aca­bava posant a un dels dos cen­trals o a l’aple­ga­pi­lo­tes allot­jat a la banda contrària. O encara pit­jor, la feia topar amb el defensa que tenia davant, com va pas­sar en l’acció que va ori­gi­nar el con­tra­a­tac que va aca­bar supo­sant el gol d’Escriche i la der­rota.