Sí, quin remei, no? Ho hem digerit tot i que no ens ha agradat com ha acabat tot. Teníem la sensació que ens havia d’arribar el més bonic però ho acceptem. És cert que se’ns va tallar la dinàmica quan millor estàvem, no només per sensacions, sinó per resultats. Ens ha tocat viure una pandèmia mundial i era normal que se suspengués la competició. El que ha passat després ja ha estat més estrany, però res a dir.

Havíem arribat a un punt culminant de la nostra trajectòria, ja no només d’aquesta temporada sinó de la passada i la de fa dos anys. Estàvem en el punt àlgid de tot el que havíem treballat i tots ho sentíem així. Era complicat guanyar-nos i estàvem fent les coses amb la possibilitat de guanyar encara més partits.

Evidentment. És una de les coses que vaig tenir al cap per decidir-me. La sensació era que no podíem acabar un projecte que estàvem treballant des de feia tres anys, tenim una obra inacabada i encara hi ha marge de progrés. És una de les coses que em van fer renovar el contracte.

És una meravella que al juny ja tinguem tants jugadors firmats. Això parla d’un bon treball, no només d’aquest any, sinó que hi ha un procés anterior. Sempre analitzo les coses en un context general. Què hem fet en el passat per tal que aquestes coses passin? Tot és el fruit del bon treball, tenim una plantilla involucrada, un bloc important que sempre continua, i això per a l’entrenador és fantàstic. Parla del gran treball que el club ha fet, el cos tècnic i els jugadors.

A priori és bo comptar amb jugadors que ja coneixen el cos tècnic, tots sabem el que volem, però també ho saben l’afició i l’entorn, ja que tots tenim la mateixa fita. Hi haurà equips que voldran el mateix que nosaltres i serà complicat, però és positiu que haguem estat junts tant de temps.

Sempre parlem que hem de créixer. Intentem traslladar un missatge optimista; ja ho feia quan estàvem a set punts de la salvació, com no ho farem ara? Però ho faig perquè ho penso així, perquè el club és seriós, perquè la plantilla està implicada i vol fer grans coses i el cos tècnic està motivat per evolucionar. Quan vaig arribar l’objectiu era salvar la categoria, el curs següent vaig parlar de créixer, i ho vam fer, i aquest curs passat també. Quan comenci la temporada vinent, sense posar-nos cap pressió de cap tipus, tenim la intenció de seguir en la línia de creixement.

No pot ser que a finals de juny no sapiguem ni quan començarem ni com serà la competició. Això és una gran falta de respecte per a la categoria. Comptant amb aquesta incertesa, la idea serà créixer, que es parli bé del club i que els jugadors vulguin venir a un club on es fan bé les coses. La competició serà complicada, tot això queda lluny i ara no puc pensar en coses concretes del curs vinent.

Crec que individualment els jugadors donaven aquesta qualitat. Vam passar molt ràpid de patir per no descendir a tercera a lluitar pel play-off d’ascens en dues temporades, i això no és el més habitual. Els futbolistes van fer un pas endavant però de manera contínua. Hi va haver una gran connexió amb la nostra arribada, el curs següent ens vam classificar per a la copa i es va evolucionar pel que fa al joc, i enguany igual. Tots vam anar fent passos endavant en paral·lel al club, tots units, tot i que sí que és cert que hi ha jugadors com a individualitat que han evolucionat.

Sempre ens han donat un rendiment molt bo, ja que són jugadors determinants en un posició vital per a la nostra idea de joc. Per tal que puguin destacar els carrilers has de tenir jugadors pel mig per dalt que els ajudin a excel·lir. És un esforç de tots que aquests jugadors en aquesta posició hagin destacat i any rere any hem tingut futbolistes que s’han superat i han ofert un gran rendiment.

Aspar, quan vaig arribar, era juvenil de segon any i ja era titular, després es va lesionar i li va costar més entrar. Ja llavors es veia que tenia molta maduresa en el joc per l’edat que té. Enguany era la seva tercera temporada i no ens sorprèn el seu nivell, tot i que va tenir molta competència en la seva posició i va alternar titularitats i suplències. Pel que fa a Arnau Comas, des del primer entrenament ja vam veure que tenia molta qualitat i el que no compreníem és com no estava al Barça B, estigués en la categoria que fos; però això no ho decideixo jo.

El nostre joc va ser bo gairebé tot l’any. En la primera volta recordo grans partits, però no finalitzàvem les ocasions. El partit del Barça B ens va anar molt bé, ja que si haguéssim perdut hauria estat complicat aixecar-nos. El mercat d’hivern també ens va ajudar i el fet de vèncer al camp de l’Ebre, en un partit entre setmana, ens va donar molta confiança. El començament de la segona volta ens va impulsar i gran culpa va ser la victòria contra el Barça. Tot i perdre a Andorra, ja es veia que l’equip estava amb confiança, encadenant partits a casa amb un gran joc que ens va permetre sumar molts punts.

Aquesta temporada ja hem sentit això. Els rivals venien al municipal i canviaven coses de les que feien habitualment. Això ja denota que ens tenen en compte. No ens preocupa, ja que sabem que la pròxima campanya també serà així, és un repte per a nosaltres i ens farà ser millors. M’agrada que sigui així i és una il·lusió superar aquest repte.

Cada any hem evolucionat, hem canviat coses, petits detalls dels partits, i moltes vegades hem sorprès el rival. Amb aquesta intenció afrontarem la quarta temporada. Evolucionar, mirar on podem fer mal al rival, canviar coses, i amb aquesta intenció sempre de progressar contínuament. Això no canvia. No sé quants anys estaré al club, però si n’hi estic set, diré els set anys el mateix. Donarem voltes al cap per progressar.

A Delgado el conec de la seva etapa al Llevant B, l’Hèrcules i ara Barakaldo. També va estar al Vila-real, i sempre m’ha agradat. Té unes condicions bones i és un futbolista molt complet que pot atacar els espais, rematador, pot rebre la pilota per associar-se i ofereix moltes possibilitats. L’estiu passat vam preguntar per ell, però havia firmat amb el Barakaldo. D’Albert Batalla, Sergi Raset el coneix millor, és un jugador jove i el que n’he vist m’agrada molt. Té les ganes del jove i competirà bé amb Pol Ballesté. Estem pendents de lligar altres coses, alguna ja està feta i estic molt content. Seguirem en la mateixa línia treballant amb la direcció esportiva.

Ho he notat molt respecte a la temporada que vaig arribar. Els jugadors veuen el projecte d’una altra manera i amb més respecte, fins i tot. L’Olot és un club a tenir en compte i està fent bé les coses, això és el millor que ens pot passar, aquest reconeixement de tota la gent de la categoria, que ens considera un club positiu. No ens conformem amb això i en volem més.