Sí, quin remei, no? Ho hem dige­rit tot i que no ens ha agra­dat com ha aca­bat tot. Teníem la sen­sació que ens havia d’arri­bar el més bonic però ho accep­tem. És cert que se’ns va tallar la dinàmica quan millor estàvem, no només per sen­sa­ci­ons, sinó per resul­tats. Ens ha tocat viure una pandèmia mun­dial i era nor­mal que se sus­pengués la com­pe­tició. El que ha pas­sat després ja ha estat més estrany, però res a dir.

Havíem arri­bat a un punt cul­mi­nant de la nos­tra tra­jectòria, ja no només d’aquesta tem­po­rada sinó de la pas­sada i la de fa dos anys. Estàvem en el punt àlgid de tot el que havíem tre­ba­llat i tots ho sentíem així. Era com­pli­cat gua­nyar-nos i estàvem fent les coses amb la pos­si­bi­li­tat de gua­nyar encara més par­tits.

Evi­dent­ment. És una de les coses que vaig tenir al cap per deci­dir-me. La sen­sació era que no podíem aca­bar un pro­jecte que estàvem tre­ba­llant des de feia tres anys, tenim una obra ina­ca­bada i encara hi ha marge de progrés. És una de les coses que em van fer reno­var el con­tracte.

És una mera­ve­lla que al juny ja tin­guem tants juga­dors fir­mats. Això parla d’un bon tre­ball, no només d’aquest any, sinó que hi ha un procés ante­rior. Sem­pre ana­litzo les coses en un con­text gene­ral. Què hem fet en el pas­sat per tal que aques­tes coses pas­sin? Tot és el fruit del bon tre­ball, tenim una plan­ti­lla invo­lu­crada, un bloc impor­tant que sem­pre con­ti­nua, i això per a l’entre­na­dor és fantàstic. Parla del gran tre­ball que el club ha fet, el cos tècnic i els juga­dors.

A pri­ori és bo comp­tar amb juga­dors que ja conei­xen el cos tècnic, tots sabem el que volem, però també ho saben l’afició i l’entorn, ja que tots tenim la mateixa fita. Hi haurà equips que vol­dran el mateix que nosal­tres i serà com­pli­cat, però és posi­tiu que haguem estat junts tant de temps.

Sem­pre par­lem que hem de créixer. Inten­tem tras­lla­dar un mis­satge opti­mista; ja ho feia quan estàvem a set punts de la sal­vació, com no ho farem ara? Però ho faig perquè ho penso així, perquè el club és seriós, perquè la plan­ti­lla està impli­cada i vol fer grans coses i el cos tècnic està moti­vat per evo­lu­ci­o­nar. Quan vaig arri­bar l’objec­tiu era sal­var la cate­go­ria, el curs següent vaig par­lar de créixer, i ho vam fer, i aquest curs pas­sat també. Quan comenci la tem­po­rada vinent, sense posar-nos cap pressió de cap tipus, tenim la intenció de seguir en la línia de crei­xe­ment.

No pot ser que a finals de juny no sapi­guem ni quan començarem ni com serà la com­pe­tició. Això és una gran falta de res­pecte per a la cate­go­ria. Comp­tant amb aquesta incer­tesa, la idea serà créixer, que es parli bé del club i que els juga­dors vul­guin venir a un club on es fan bé les coses. La com­pe­tició serà com­pli­cada, tot això queda lluny i ara no puc pen­sar en coses con­cre­tes del curs vinent.

Crec que indi­vi­du­al­ment els juga­dors dona­ven aquesta qua­li­tat. Vam pas­sar molt ràpid de patir per no des­cen­dir a ter­cera a llui­tar pel play-off d’ascens en dues tem­po­ra­des, i això no és el més habi­tual. Els fut­bo­lis­tes van fer un pas enda­vant però de manera contínua. Hi va haver una gran con­nexió amb la nos­tra arri­bada, el curs següent ens vam clas­si­fi­car per a la copa i es va evo­lu­ci­o­nar pel que fa al joc, i enguany igual. Tots vam anar fent pas­sos enda­vant en paral·lel al club, tots units, tot i que sí que és cert que hi ha juga­dors com a indi­vi­du­a­li­tat que han evo­lu­ci­o­nat.

Sem­pre ens han donat un ren­di­ment molt bo, ja que són juga­dors deter­mi­nants en un posició vital per a la nos­tra idea de joc. Per tal que puguin des­ta­car els car­ri­lers has de tenir juga­dors pel mig per dalt que els aju­din a excel·lir. És un esforç de tots que aquests juga­dors en aquesta posició hagin des­ta­cat i any rere any hem tin­gut fut­bo­lis­tes que s’han superat i han ofert un gran ren­di­ment.

Aspar, quan vaig arri­bar, era juve­nil de segon any i ja era titu­lar, després es va lesi­o­nar i li va cos­tar més entrar. Ja lla­vors es veia que tenia molta madu­resa en el joc per l’edat que té. Enguany era la seva ter­cera tem­po­rada i no ens sorprèn el seu nivell, tot i que va tenir molta com­petència en la seva posició i va alter­nar titu­la­ri­tats i suplències. Pel que fa a Arnau Comas, des del pri­mer entre­na­ment ja vam veure que tenia molta qua­li­tat i el que no com­preníem és com no estava al Barça B, estigués en la cate­go­ria que fos; però això no ho deci­deixo jo.

El nos­tre joc va ser bo gai­rebé tot l’any. En la pri­mera volta recordo grans par­tits, però no fina­litzàvem les oca­si­ons. El par­tit del Barça B ens va anar molt bé, ja que si haguéssim per­dut hau­ria estat com­pli­cat aixe­car-nos. El mer­cat d’hivern també ens va aju­dar i el fet de vèncer al camp de l’Ebre, en un par­tit entre set­mana, ens va donar molta con­fiança. El començament de la segona volta ens va impul­sar i gran culpa va ser la victòria con­tra el Barça. Tot i per­dre a Andorra, ja es veia que l’equip estava amb con­fiança, enca­de­nant par­tits a casa amb un gran joc que ens va per­me­tre sumar molts punts.

Aquesta tem­po­rada ja hem sen­tit això. Els rivals venien al muni­ci­pal i can­vi­a­ven coses de les que feien habi­tu­al­ment. Això ja denota que ens tenen en compte. No ens pre­o­cupa, ja que sabem que la pròxima cam­pa­nya també serà així, és un repte per a nosal­tres i ens farà ser millors. M’agrada que sigui així i és una il·lusió superar aquest repte.

Cada any hem evo­lu­ci­o­nat, hem can­viat coses, petits detalls dels par­tits, i mol­tes vega­des hem sorprès el rival. Amb aquesta intenció afron­ta­rem la quarta tem­po­rada. Evo­lu­ci­o­nar, mirar on podem fer mal al rival, can­viar coses, i amb aquesta intenció sem­pre de pro­gres­sar contínua­ment. Això no can­via. No sé quants anys estaré al club, però si n’hi estic set, diré els set anys el mateix. Dona­rem vol­tes al cap per pro­gres­sar.

A Del­gado el conec de la seva etapa al Lle­vant B, l’Hèrcu­les i ara Barakaldo. També va estar al Vila-real, i sem­pre m’ha agra­dat. Té unes con­di­ci­ons bones i és un fut­bo­lista molt com­plet que pot ata­car els espais, rema­ta­dor, pot rebre la pilota per asso­ciar-se i ofe­reix mol­tes pos­si­bi­li­tats. L’estiu pas­sat vam pre­gun­tar per ell, però havia fir­mat amb el Barakaldo. D’Albert Bata­lla, Sergi Raset el coneix millor, és un juga­dor jove i el que n’he vist m’agrada molt. Té les ganes del jove i com­pe­tirà bé amb Pol Ballesté. Estem pen­dents de lli­gar altres coses, alguna ja està feta i estic molt con­tent. Segui­rem en la mateixa línia tre­ba­llant amb la direcció espor­tiva.

Ho he notat molt res­pecte a la tem­po­rada que vaig arri­bar. Els juga­dors veuen el pro­jecte d’una altra manera i amb més res­pecte, fins i tot. L’Olot és un club a tenir en compte i està fent bé les coses, això és el millor que ens pot pas­sar, aquest reco­nei­xe­ment de tota la gent de la cate­go­ria, que ens con­si­dera un club posi­tiu. No ens con­for­mem amb això i en volem més.