En més de 50 anys, des que la segona divisió té un sol grup, hi ha dese­nes d’històries dife­rents entre els equips que han pujat a l’elit. Pas­seigs tri­om­fals, cele­bra­ci­ons al límit i vies indi­rec­tes d’accés a un play-off que aca­ben de la millor manera. Dels 154 ascen­sos acu­mu­lats des del curs 1968/69, però, no n’hi ha cap que hagi arri­bat amb qua­tre entre­na­dors dife­rents asse­ient-se a una mateixa ban­queta. El Girona, amb el relleu a la des­es­pe­rada de Pep Lluís Martí per Fran­cisco Rodríguez, aspira a fer una sac­se­jada a un equip fet i pen­sat només per al retorn a pri­mera i que ja no va aca­bar de fun­ci­o­nar amb la pri­mera aposta, Juan Car­los Unzué, que va dei­xar pas de manera pro­vi­si­o­nal a Juan Car­los Moreno abans de l’arri­bada de Martí. Si amb Fran­cisco se n’acabés sor­tint i celebrés el retorn a pri­mera, el Girona escriu­ria una pàgina que està en blanc.

La gran majo­ria d’equips que han pujat a pri­mera (79,2%) ho han fet amb un sol entre­na­dor. Hi ha 20 equips (un 13%) que ho han fet amb un sol relleu, amb el Valla­do­lid –Ser­gio González– i el Getafe –José Bor­dalás– com a casos més recents. I 12 equips (7,8%) han pujat després d’acu­mu­lar tres entre­na­dors. Els últims, el Betis (2014/15) i el Còrdova (2013/14), que va tri­om­far després d’entrar al play-off com a setè.