Tot­hom tenia clar que ahir era el dia per asse­gu­rar el play-off. No es podia dei­xar l’opor­tu­ni­tat de rebre la visita d’un Cadis amb la res­saca de l’ascens i haver de patir de valent en l’última jor­nada. I com no podia ser de cap altra manera un dels que tenien el par­tit entre cella i cella era Stu­ani. El líder espi­ri­tual de l’equip, el màxim gole­ja­dor de la cate­go­ria, el davan­ter que tot el que toca ho con­ver­teix en or. Cadascú que el des­cri­gui com vul­gui, però Stu­ani és vital per a aquest equip. Qui si no, doncs, havia de guiar el Girona cap a la clas­si­fi­cació per al play-off si no era ell. I ho va fer com millor sap, a base de gols. Con­cre­ta­ment dos que l’enfi­len fins a les 29 dia­nes aquesta tem­po­rada, una autèntica boge­ria. I és que si els giro­nins començaven la tem­po­rada amb l’objec­tiu de gua­nyar la lliga i tor­nar per la via ràpida a pri­mera era perquè a l’estiu l’ariet uru­guaià va deci­dir que­dar-se per con­ver­tir-ho en rea­li­tat. A l’hora de la veri­tat les coses no han sor­tit com s’espe­ra­ven. Tan lluny del desit­jat que si el Girona encara manté l’espe­rança de tor­nar a l’elit a través de la pro­moció d’ascens és perquè té Stu­ani, perquè si ell ha mar­cat 29 dia­nes el Girona només n’ha mar­cat 48. Si s’acaba pujant, pot­ser sí que algú haurà de pen­sar a fer-li un monu­ment.

Des del pri­mer minut Stu­ani va trans­me­tre que volia gua­nyar. I ho va mirar d’encar­ri­lar per la via ràpida amb un gol en el minut 9, però un fora de joc de Borja García va fer que no valgués per a res. Però era igual. I és que no va tar­dar gaire a treure de nou l’esco­peta. Apro­fi­tant una pas­sada de Gum­bau i una sor­tida sense gaire con­ven­ci­ment de Cifu­en­tes, Stu­ani es va des­fer del por­ter i, amb calma tot i que hi havia un defensa, va obrir la llauna. Era el minut 22 i l’uru­guaià ja havia fet la feina, però no va des­con­nec­tar. Tre­ba­llant incan­sa­ble­ment i bara­llant-se amb tot­hom qui feia falta, va ser vital per con­te­nir el Cadis, fins que va posar la cire­reta en la segona part, pro­vo­cant un penal que ell mateix es va encar­re­gar de recla­mar perquè l’àrbi­tre el xiulés (ni amb les imat­ges de tele­visió queda clar si eren mans) i de trans­for­mar-lo en el 2-0, clau per asse­gu­rar la victòria tot i l’estu­pi­desa de Mojica al final, que va cos­tar el 2-1 i l’expulsió.

Ara la feina està feta. I Stu­ani ho ha jugat abso­lu­ta­ment tot des que es va repren­dre la lliga. Així que si Fran­cisco i el seu cos tècnic tenen dos dits de front, val més que ni viatgi dilluns a Alcorcón. I és que aca­bar ter­cer, quart, cinquè o sisè pot mar­car la diferència, però no hi ha res en aquesta lliga que mar­qui més la diferència que el pit­xitxi i si pot estar una mica més fresc mil vega­des millor.