El Centre d’Esports l’Hospitalet estarà a la final de la fase d’ascens a segona B, després d’empatar sense gols amb el Sant Andreu al municipal de Badalona. L’equip de la franja vermella fa valer la condició de primer classificat del grup cinquè de tercera divisió en el moment en què la competició va quedar aturada per situar-se a un pas de la divisió de bronze.

Des del servei inicial el partit va ser tan intens i igualat com era de preveure. D’entrada, l’Hospi, que en feia prou amb l’empat, no va arriscar més del compte. El Sant Andreu, en canvi, obligat a dur la iniciativa, mirava de no caure en la trampa de la precipitació. El cas és que, excepte un xut de falta de Ton Alcover que va fregar el pal, en el minut 23, fins al tram final de la primera part no hi va haver oportunitats clares de gol. I totes van ser per a l’equip de Jonathan Risueño, que va saber trobar espais a l’esquena de la defensa andreuenca i, amb quatre fogonades, va estar a punt de sentenciar l’eliminatòria.

De fet, que el marcador en la mitja part continués sent d’empat a zero només s’explica per la sensacional actuació de Carlos Craviotto. El porter quadribarrat va salvar fins a tres un contra un amb Manuel Salinas, quan el gol hauria estat el més normal. Per si no n’hi hagués prou, en el temps afegit Martí Soler va estavellar un xut al pal. L’Hospi havia ensenyat les urpes, però les possibilitats del Sant Andreu continuaven intactes.

En tot cas, després del descans els riberencs van moure la banqueta i, abans del minut 60, van col·locar quatre jugadors de refresc. Risueño va apostar per Cristian Alfonso i Ton Ripoll a les bandes, en lloc de Bruno i Moha, i també va substituir els seus dos davanters: Canario i Salinas. Les aproximacions a l’àrea de Craviotto, però, ja no van ser tan clares com en els darrers moments de la primera part.

El marcador no es movia i cada minut que passava suposava un gram més d’emoció. El Sant Andreu va acabar inclinant el camp a favor seu, però al davant tenia una defensa molt ben organitzada i no va tenir ocasions clares. L’Hospitalet, a més, va interrompre el joc tant com va poder i els minuts finals, deu d’afegit, van estar carregats de nervis.