Tot i el soroll exis­tent al vol­tant de la jor­nada, com a la resta de camps menys a Ria­zor, va haver-hi fut­bol a Santo Domingo, però per al Girona gai­rebé és com si no n’hi hagués hagut. I és que amb res de posi­tiu va mar­xar ahir el con­junt blanc-i-ver­mell de la seva visita al feu de l’Alcorcón, d’on va sor­tir der­ro­tat (2-0), una des­feta que li va cos­tar aca­bar la lliga en cin­quena posició en la clas­si­fi­cació. Si hagués gua­nyat, l’hau­ria enlles­tit ter­cer. A més, va ser­vir també per cer­ti­fi­car la cala­mi­tosa tra­jectòria fora de casa aquesta tem­po­rada en què dels 21 des­plaçaments efec­tu­ats, només n'ha gua­nyat tres, sumant 16 punts de 63 dis­pu­tats. 

Amb el play-off lli­gat, Fran­cisco va pri­o­rit­zar el des­cans per als fut­bo­lis­tes amb més minuts a les cames i va treure un equip far­cit dels menys habi­tu­als, que no va fun­ci­o­nar i que va dur a terme una actu­ació força defi­ci­ent con­tra un rival que no es jugava abso­lu­ta­ment res i que també va omplir el seu onze de recur­rents suplents. Amb altres actors doncs, la pel·lícula va ser pit­jor, encara que tam­poc va ser un film molt més dolent del què ve ofe­rint l’equip al llarg del curs. La diferència, que és gran, va ser el resul­tat, el final; una der­rota, la pri­mera de Fran­cisco a la ban­queta giro­nina en el seu sisè par­tit al cap­da­vant. Va fal­tar-li al Girona el pro­ta­go­nista prin­ci­pal, el bo, que agrada a tot­hom, que acaba reso­lent tots els embo­lics a cada entrega i que no es des­gasta per molt que s’en facin con­ti­nu­a­ci­ons, Stu­ani. L’uru­guaià, que neces­si­tava atu­rar-se després d’haver dis­pu­tat tots els minuts en la represa, no va jugar ahir, i el seu equip ho va notar, ja que en un altre par­tit en què la pro­ducció ofen­siva va bri­llar per la seva absència, va man­car la seva deter­mi­nació, els seus gols, amb els quals ha deci­dit mul­ti­tud d’enfron­ta­ments.

Sense ell, i també sense Mojica (san­ci­o­nat), Gra­nell, Borja, Samu i Aday, aquest últim va aca­bar sor­tint al tram final, el tècnic va apos­tar per can­viar també el sis­tema i plan­tar a l’equip amb un 3-5-2, que, tot i que sí va ser­vir per no patir en defensa, no va ser útil per gene­rar en atac. És un pro­blema endèmic del con­junt blanc-i-ver­mell aquesta cam­pa­nya, el d’arri­bar i crear situ­a­ci­ons de gol a àrea contrària i ahir no es va sor­tir d’aquesta línia. Les veus dis­so­nants van ser les de Valery, pel car­ril dret, i la de Jairo, en punta i que, actiu, va inten­tar rebre entre línies sovint, però cap dels dos va aca­bar de fina­lit­zar res amb con­creció. El de l’Escala va fer diver­ses incur­si­ons, va dese­qui­li­brar i va cen­trar sense tro­bar des­ti­na­tari, men­tre que al de Tene­rife li va fal­tar encert en la presa de decisió en algu­nes acci­ons i també pun­te­ria en dues rema­ta­des que va pro­var. Van ser els dos juga­dors que més es van dei­xar veure en l’atac gironí, en què també va estar-hi un bre­ga­dor Zeba­llos, ben lli­gat pels cen­trals rivals i que va tenir escàs impacte. Poc o res doncs va pas­sar en el pri­mer temps, en què sí que els visi­tants van tenir més apro­xi­ma­ci­ons, però davant d’un Alcorcón ben endreçat amb un 4-4-2, va cos­tar-li de nou una bar­ba­ri­tat.

Després del des­cans, Fran­cisco va des­fer el sis­tema ini­cial i va tor­nar al 4-2-3-1 que venia uti­lit­zant. Àlex Gallar va entrar a la banda dreta i Dia­manka, que havia for­mat mig del camp amb Rivera i Gum­bau, va avançar a la mitja punta. Tot i això, el duel va seguir tan­cat, amb poca acció, fins que una errada prop de la por­te­ria giro­nina en els pri­mers com­pas­sos d’acte va modi­fi­car la trama. Una jugada indi­vi­dual de Sosa, que es va inter­nar dins de l’àrea, va aca­bar amb el juga­dor local per terra, per una falta de Valery i l’àrbi­tre va decre­tar penal. El mateix ata­cant veneçolà va trans­for­mar la pena màxima i va avançar als alfa­reros.

No hi va haver reacció per part del Girona, que va aca­bar encai­xant el segon, després d’una acció en què tan Oliván, com Juanpe, com Alcalá van estar molt poc con­tun­dents per defen­sar una llarga con­ducció des de mig del camp Paris Adot, que dins l’àrea va cedir per Stoichkov i aquest per Arri­bas que no va per­do­nar en boca de gol. 

Ja pensa en la pro­moció el Girona, la última carta per l’ascens, després d’un matx que, tot i ser per obli­dar, que­darà en la retina del talentós juve­nil Pau Víctor que als 18 anys va debu­tar a segona divisió A amb el con­junt blanc-i-ver­mell i va jugar la dar­rera mitja hora.