Que el Girona ha anat acumulant traves durant tota la temporada no és cap secret i la mostra més clara és el ball continuat que hi ha hagut a la banqueta de Montilivi fins a l’arribada de Francisco en el tram final, el quart director d’orquestra dels gironins. De fet, si no hi ha cap equip en la història que hagi aconseguit pujar amb quatre tècnics diferents, per alguna cosa deu ser, i el Girona no n’ha estat una excepció. L’aposta inicial de la direcció esportiva va ser Juan Carlos Unzué, que després de guanyar només 6 partits en 12 jornades va perdre la confiança del club. Juan Carlos Moreno, un dels seus ajudants juntament amb Chicho, va assumir el càrrec per al partit contra l’Alcorcón a Montilivi, però no li va canviar la cara a l’equip (0-0) i va ser rellevat per Pep Lluís Martí. El tècnic de Palma és el que més temps ha durat a la banqueta gironina aquesta temporada, dirigint un total de 23 partits. D’entrada semblava que la revolució era positiva, però amb el pas de les jornades el tècnic va anar perdent la confiança del club com li havia passat a Unzué. Amb 9 victòries, 8 empats i 6 derrotes de balanç, la seva llosa va ser el retorn després de l’aturada, ja que l’equip estava immers en una dinàmica que feia perillar el play-off. Per això es va recórrer a Francisco, que interessava ja a l’estiu, però l’andalús, tot i canviar la cara de l’equip, s’ha trobat el mateix problema que els altres: ha tingut poc temps per treballar i assentar unes bases sòlides dins l’equip.

El gran factor diferencial del Girona aquesta temporada es deia Cristhian Stuani. Això no ho dubtava absolutament ningú des que l’uruguaià va confirmar que es quedava per ajudar l’equip a assolir el repte de l’ascens. Ara bé, a banda del davanter, la direcció esportiva va aconseguir ajuntar dos dels jugadors amb més talent de 2a divisió A: Borja García i Samu Saiz. Els dos madrilenys ja havien demostrat per separat en més d’una ocasió que la categoria de plata els quedava del tot petita, i el Girona els tenia als dos. Havien de ser els dos líders de l’equip en l’aspecte ofensiu, ja que perquè Stuani fos l’encarregat de finalitzar jugades algú li havia de fer arribar les ocasions, i qui millor que dos mitjapuntes amb una qualitat i una visió de joc excel·lents. A l’hora de la veritat, però, això no ha estat així durant la major part del curs: durant tot el primer tram de la temporada, si un jugava, l’altre es mirava el partit des de la banqueta. Ni Juan Carlos Unzué, ni Juan Carlos Moreno ni tampoc Pep Lluís Martí van ser capaços de trobar la fórmula per tenir els dos futbolistes al terreny de joc sumant pel bé de l’equip. No ha estat fins al tram final de la temporada, un cop Francisco Rodríguez va assumir el càrrec d’entrenador, que els dos mitjapuntes han compartit protagonisme dia sí dia també sempre que les lesions o les sancions ho han permès. I el resultat ha estat el que a qualsevol aficionat del Girona li hauria agradat veure des de l’inici de curs. Els dos futbolistes, amb la llibertat que els donava el tècnic amb la pilota, han marcat la diferència; tant, que s’han convertit en les principals armes del Girona en el moment decisiu, fins i tot al davant de Stuani. I precisament van ser ells dos els que van fabricar els dos gols de l’uruguaià contra l’Almeria, que només la va haver d’embocar. A més, Samu Saiz va marcar també contra els andalusos i segurament ha acabat sent el millor.

Qui té Stuani té un tresor i gairebé tots els números de la rifa per aconseguir l’ascens, però el Girona no ho ha aprofitat. L’uruguaià ha acabat la temporada amb uns registres absolutament increïbles, marcant 31 gols en 40 partits –ha marcat 10 gols més que el segon, Luis Suárez–. Un dels grans problemes que ha tingut el Girona, però, és que l’equip no ha sabut acompanyar la seva referència i, amb molta diferència, és un dels equips que menys golejadors ha tingut al llarg del curs. Concretament només 9 jugadors han estat capaços de veure porteria i el segon que més gols ha fet, Borja García, s’ha quedat només amb 5. El tercer, Marc Gual, va deixar l’equip en el mercat d’hivern amb 4 dianes, i el quart, Samu Saiz, no ha tingut el rol de titular fins al final i ha acabat amb 3 gols. Brandon –que va arribar al mes de gener i es va lesionar al març–, Granell i Aday han acabat el curs amb dues dianes, i Jonatan Soriano i Gumbau, amb un gol, tanquen la llista de golejadors de la temporada. De fet, Stuani ha marcat el 60 per cent dels gols de l’equip, una barbaritat –31 de 51.

En la llista de golejadors no hi ha ni un sol defensa. Com ja va passar la temporada passada, la del descens, un dels aspectes que ha trobat a faltar el Girona durant la temporada per desencallar alguns partits ha estat l’efectivitat a pilota aturada, sobretot en córners i faltes laterals.

Abans de començar el curs el Girona era un àlbum de cromos que espantava a qualsevol equip. Una plantilla farcida de jugadors que han donat un bon rendiment en categories superiors amb el bo i millor de cada posició des del punt de vista de la direcció esportiva. A l’hora de la veritat, però, moltes de les patums que els gironins tenien a la plantilla han acabat aportant ben poca cosa. És el cas de jugadors com Gallar, Diamanka, Gumbau, Rivera o Jozabed, fitxats per fer un salt de qualitat que no ha arribat en cap moment. Un altre exemple és el de Jonatan Soriano, que tot i la seva edat es confiava que podia ser determinant i ha disputat només 311 minuts. I a això s’hi han de sumar casos com els de Mojica, Juanpe i Granell, que en alguns moments no han estat ni de bon tros al seu millor nivell.

Si hi ha una cosa que hagi allunyat més que cap altra el Girona de les posicions d’ascens directe ha estat, sense cap mena de dubte, el rendiment dels gironins a domicili. Tot i que en la semifinal del play-off d’ascens els de Francisco van aconseguir superar l’Almeria tant a Montilivi com lluny de casa, allò va ser només un oasi, perquè el Girona ha acabat el curs com el quart pitjor equip de la categoria com a visitant amb només 16 punts, superant únicament el Numància (12), la Ponferradina (15) i el Racing (15). Amb aquestes xifres el Girona ho tenia complicadíssim per lluitar per les primeres posicions per molt bé que ho fes a casa, i alguns dels seus rivals directes l’han doblat, com el Saragossa (34) i el Cadis (33). Per rematar-ho, a fora ha encaixat 30 gols, contra els 13 que ha rebut a Montilivi.