Per ser l’home gol

El fixatge de Juan Delgado és el primer que va tancar la direcció esportiva, just a l’inici del confinament, i és que a Olot ja feia temps que tenien posat l’ull en el davanter d’Elda per ser la referència ofensiva de l’equip. “Ja m’havien trucat l’any passat i que et vulguin a un lloc sempre és positiu. M’havien parlat molt bé del grup i ja ho he comprovat perquè hi estic molt a gust. És la primera vegada que em trobo una plantilla amb tants pocs canvis i per mi és un aspecte positiu”, comenta l’atacant, que ha arribat per jugar en punta però es descriu com un davanter amb mobilitat: “Gairebé sempre he jugat de davanter referència però m’agrada no ser només un davanter d’àrea i poder buscar els espais i entrar molt en joc. Crec que puc aportar aquesta mobilitat a l’equip i per la forma de joc de toc que té puc estirar més les línies.”

De Juan Delgado, l’Olot n’espera gols i per això confia a recuperar la versió que va oferir a l’Atlètic Llevant a 21 anys –ara en té 26–, quan en va marcar nou, el seu millor registre a 2a B. “Els davanters vivim del gol i si comencen a entrar la confiança és brutal, però has de mirar que no et superi la pressió. Em fa falta estar un any en un equip que lluiti per estar a dalt, com pot passar aquí, i poder aportar gols, però he aprés que anar pas a pas és millor que mirar el futur.”

Fer oblidar Chavarria

Segurament la baixa més destacada que ha patit l’Olot aquest estiu és la de Pep Chavarria, després que el figuerenc fes el salt a la LFP amb el Saragossa. L’home que haurà d’intentar fer-lo oblidar, juntament amb el jove Joel Arumí, és Roger Escoruela, que l’Olot també feia temps que seguia. “L’any passat ja hi va haver alguna cosa, però no va ser possible venir. Per això he estat seguint molt el que feia Pep Chavarria, perque era a la meva posició i ha fet una molt bona temporada. Em considero un jugador similar perquè el meu fort és tirar endavant i donar joc a l’atac, tot i que també he millorat molt en l’aspecte defensiu, així que espero aportar el mateix que feia Chavarria i si pot ser encara més, millor”, comenta el carriler, un dels que menys li ha costat el retorn a la rutina: “Vaig jugar el play-off ,que per desgràcia no va acabar amb l’ascens i per això no fa tants de mesos que estic aturat. No sé si estic més en forma o no que la resta, però sí que la dinàmica és diferent i no m’ha costat adaptar-me als entrenaments.”

Tot i venir de 3a amb el Sant Andreu, per a Roger Escoruela el pas a 2a B no és una novetat, i és que ja ha jugat més de 50 partits a la categoria entre el Real Unión i el Vitòria. Ara bé, per al barceloní venir a Olot és especial. “Per mi és un pas endavant en la meva carrera perquè ja he estat tres anys a la categoria, però en un altre grup on el joc és molt més físic i hi ha menys qualitat. A més, aquí a Olot sempre s’intenta mantenir el grup i que et truquin per venir s’ha de valorar molt. Estic content i tinc moltes ganes d’aquest curs perquè penso i crec que aquest equip pot lluitar per pujar”, comenta el nou carriler de l’equip olotí.

Competir amb Ballesté

Un altre repte complicat el tindrà el porter de Balaguer Albert Batalla, que després de sis anys a l’Almeria jugant en categories inferiors al final torna a Catalunya per mirar de competir amb el zamora del curs passat, Pol Ballesté. “Tenia ganes d’estar més a prop de la família i amics, i en el moment en què estem més que mai. Estic molt content de com m’han acollit i hi ha molt bon ambient al vestidor”, explica Batalla, que valora el seu rol a l’equip: “Amb en Pol estem treballant molt bé. És un molt bon porter i vinc a aprendre i a aportar tot el que pugui, i és que el meu objectiu és competir per jugar el màxim possible, respectant sempre les decisions de l’entrenador. Si jo i ell millorem tot el possible serà positiu perquè l’equip anirà cap amunt.”

Albert Batalla sap que el repte és complicat, però també que Ballesté va arribar sense l’etiqueta de titular i ara sembla insubstituïble. Per això confia en les seves capacitats i es defineix com “un porter que intenta comunicar molt, ajudant des del darrere perquè l’equip estigui centrat tota l’estona, i que la seva gran virtut segurament és l’un contra un”.