La primera prova seriosa del Girona va acabar prou bé, tenint en compte tots els condicionants. La derrota era previsible, però ni va coure el resultat (3-1) ni la imatge de l’equip, que va contenir –com va poder en la primera part i més alliberat en la segona– el desnivell respecte al Barça. Perquè, si no està prou carregat d’incògnites, el Girona es va presentar al Johan Cruyff sense Cristhian Stuani, que arrossega uns problemes físics que, com l’estiu passat, afegeixen un punt d’intriga a la seva situació incerta. Tampoc van jugar, a més de Juanpe i Aday, Pablo Moreno ni el porter Muric, que encara no s’han fet visibles. Tot plegat, amb l’afegit de l’escassedat de moviments en la confecció, deixava un equip de circumstàncies. I, a l’altre costat, Ronald Koeman començava fort, amb un onze de gala que amenaçava feinada per als blanc-i-vermells.

Poc podia sorprendre el guió del partit. El Barça va acaparar el domini des del començament, fent circular la pilota amb paciència i tranquil·litat. Al davant, entre Messi, Trincão, Coutinho i Griezmann, tenia material de sobres per fer mal en qualsevol moment. Un xut de Coutinho rebotat en Gumbau va anar a parar al travesser (5’). Per al Girona, era qüestió de practicar el balanç defensiu, gairebé com si fos un exercici d’un entrenament, però continuat en tota la primera meitat. Línies juntes, esperar (sense desesperar, si era possible) darrere la pilota, i mirar de trobar el moment per sortir amb velocitat. Missió complicada. La primera aparició al davant va ser un xut de Jairo que Neto va blocar (12’). També ho va provar Bernardo, en el seu retorn com a blanc-i-vermell. El central, aplaudit per Francisco cada vegada que sortia al xoc amb un davanter local, va buscar la rematada en una falta lateral i un parell de córners. Accions aïllades, en qualsevol cas, enmig del monòleg blaugrana (rosa, de fet).

Messi va tenir a prop el primer, en rematar des del primer pal una centrada de Coutinho, treta per Juan Carlos (19’). Va ser el preludi de l’1-0, en una jugada de tiralínies entre Griezmann, Messi, Trincão i Coutinho, que va definir amb facilitat. L’acció va arribar després d’una pèrdua de Jairo, que va xutar al cos de Gumbau (20’). El Girona tenia problemes quan el Barça apujava la pressió, però també va tenir espai per a alguna cavalcada, sobretot de Mojica. Al davant, Turmo hi va posar voluntat però li va faltar olfacte quan va trepitjar l’àrea. I Samu Saiz, el que tenia més llums, va aparèixer en ocasions comptades, i massa lluny de dalt. Els blanc-i-vermells van reclamar penal per mans en un córner (24’). Just abans del descans, Messi va tenir una falta directa que Juan Carlos li va treure, però s’hi va tornar de seguida amb un xutàs amb la cama dreta, des de fora de l’àrea, que va entrar després d’impactar al pal. Dues aparicions plenes de talent per situar un 2-0 que reflectia la superioritat del Barça.

Francisco va fer sis canvis en el descans –Koeman, cap– i dos dels que es van quedar van connectar per marcar el 2-1 només de començar. Després d’una badada de De Jong (no era la primera), Jairo va recuperar, va esperar i va assistir Samu Saiz, que no va perdonar dins l’àrea (46’). El resultat era el de menys, però Leo Messi va tornar a posar distància, beneficiat per un rebot a l’esquena de Ramalho en el xut de l’argentí que va deixar venut Juan Carlos (51’). Amb el partit més obert, els gironins trepitjaven més l’àrea de Neto. Samu Saiz es va inventar una vaselina que va sortir per la dreta (57’).