Determinant, referent i indiscutible en l’equip, Samu Saiz ja té el rol que se li entreveia quan el Girona va fitxar-lo fa poc més d’un any. Procedent del Leeds a canvi de 2,5 milions d’euros, el talentós futbolista va arribar l’estiu passat per ser algú capital en l’engranatge d’un equip que s’havia marcat com a objectiu l’ascens, però els esdeveniments no es van succeir d’acord amb les expectatives. En l’aspecte col·lectiu, la temporada va resultar un fracàs, ja que el Girona no va pujar, mentre que, en l’àmbit individual, Samu tampoc va poder tenir una contribució rellevant, tret del tram final.

I és que, només en els últims partits del curs, amb Francisco ja a la banqueta blanc-i-vermella, el 14 –ara el 10– va jugar amb continuïtat, va poder mostrar el seu nivell i es va convertir en el principal argument ofensiu de l’equip. Fins aleshores, Samu havia tingut un paper secundari per als dos entrenadors anteriors, Juan Carlos Unzué i Pep Lluís Martí. Amb Unzué, va tenir una participació molt escassa: en dotze jornades tan sols va acumular dues titularitats i va ingressar de suplent en sis ocasions. Amb Martí, la seva presència es va veure incrementada, però mai es va acabar de consolidar. Sota la direcció del tècnic balear, va començar jugant, però una inoportuna lesió a finals de desembre que el va obligar a aturar-se un mes i mig el va tornar a apartar de l’equip, fins passat el confinament, quan va tornar a entrar amb assiduïtat en els plans del preparador. El balanç amb Martí en les 23 jornades que va entrenar el conjunt blanc-i-vermell és de setze partits disputats: deu com a titular i sis com a suplent.

Tot i que després de la represa de la lliga postconfinament el tècnic balear ja va començar a comptar amb ell, va ser amb Francisco que li va canviar la vida. L’entrenador andalús li va entregar les regnes de la mitja punta, juntament amb Borja García, des del primer dia, i va respondre. Menys en l’últim partit de lliga regular, ja amb el play-off lligat, el madrileny va ser titular en tots els enfrontaments amb el nou entrenador, que, tot i fer-lo partir de la banda, ja fos dreta o esquerra, li donava plena llibertat amb la pilota. El jugador, que va protagonitzar una eliminatòria de semifinals de promoció d’ascens sensacional, en la qual va ser determinant, va acabar la campanya amb tres gols i quatre assistències, el que més n’ha fet de l’equip.

I les bones sensacions amb què va acabar la temporada tenen continuïtat en aquesta que comença. “Estic amb moltes ganes. Tinc moltes ganes de fer les coses bé, d’ajudar als companys, i que comenci això, que els curs passat ens vam quedar amb un regust de boca molt dolent, molt amarg perquè no es va aconseguir pujar”, va explicar després del matx a la Romareda, l’últim partit d’una pretemporada curta, en què el Girona només ha jugat dos amistosos en els quals però s’ha pogut veure, un nou pas endavant de Samu. Sense Borja García, traspassat a l’Osca, el jugador queda com el far en la creació, i tant contra el Barça com contra el Saragossa va actuar per darrere del punta, partint del centre, una posició que amb Francisco havia ocupat sempre Borja i que ara ha heretat, i en la qual es troba com un peix a l’aigua, rebent entre línies, girant-se, veient el futbol de cara i sense tenir la línia de banda a prop. A més, també lluirà el 10, el dorsal que deixa Borja. “És un bon amic meu. No podré superar-lo perquè és impossible ja que ha estat molt per aquest club, però sí intentaré posar el número en un nivell alt, com ell va fer”, va explicar el nou 10 del conjunt, intocable en el ball d’altes i baixes que hi ha d’haver a Montilivi abans del 5 d’octubre, dia que tanca el mercat.