És sense cap mena de dubte el jugador més competitiu i amb més gana que he entrenat en la meva vida. A més té un talent molt gran de cara al gol, és un futbolista que en les desmarcades i els controls sempre pensa en la porteria. I en aquest sentit té una finalització brutal amb les dues cames; a dalt, a baix, creuat... Sempre va fer molts gols.

És un noi amb un gran cor i molt amic dels seus amics, i és un paio de barri. Des de ben petit ja competia quan sortia al barri on vivia per jugar qualsevol partidet; per a ell ja era la final de la Champions. Això es veia entrenant. Qualsevol situació si tenia algun factor competitiu, volia guanyar sí o sí, i si guanyava marxava content, i si no, marxava molt emprenyat. I després, en els partits igual. Feia 70 gols en una temporada i estava emprenyat perquè no n’havia fet 100, marcava tres gols en un partit i estava emprenyat perquè no n’havia fet cinc. Sempre tenia aquell esperit crític que el feia voler-ne més, més i més.

Amb mi jugava de davanter centre. A vegades, esporàdicament, jugava d’extrem esquerre, per aprofitar aquesta conducció cap a dintre de l’àrea, que amb el xut tan potent i precís que té també podia fer mal, i també les desmarcades, en què és molt bo. En el Barça sempre el vam imaginar de 9, tot i que també pensàvem que en el futur podria ser un grandíssim extrem.

Sí, sí. I tant! És un jugador que entén bé el joc, és fi en el toc i és un jugador que interpreta molt bé els espais. Sempre pensa com col·locar-se bé en un espai amb la finalitat d’acabar atacant l’última línia defensiva. Per tant, per ser un fals davanter per atacar i arribar de segona línia pot ser un molt bon mitjapunta. Com a extrem, és veritat que fa anys que no el veig, i quan l’entrenava, per la superioritat que teníem envers els rivals, defensivament era un punt que havia de millorar, però segur que en el pas per la Juve ha après a tenir aquestes responsabilitats defensives.

És un jugador que tots dèiem que si no era professional del futbol no ho acabaríem d’entendre. És un pas molt important per a ell anar al Girona i ser professional ja completament, i poder no només entrenar, com estava fent amb la Juve diàriament, sinó també tenir oportunitats. Ha de ser capaç d’adaptar-se, de fer un passet més, de fer el que li demani Francisco, i a la vegada Francisco, a qui tampoc vull donar consells, també en algunes coses deixi que sigui en Pablo, perquè en Pablo té coses molt bones. Estic segur que si Francisco és capaç de deixar-li ser ell en algunes coses es veurà un jugador meravellós. Hi ha d’haver aquest punt d’adaptació mútua entre Pablo i Francisco, i si s’entenen i són capaços d’agafar el millor de cadascú, es veurà un grandíssim jugador.