La necessitat d’alliberar-se de sous i ajustar-se a les restriccions del límit salarial, molt inferior al de la temporada passada, ha fet obrir la porta de Montilivi a futbolistes d’un caixet alt, com Borja García –traspassat a l’Osca– i Johan Mojica –cedit a l’Atalanta–, però han anat més enllà. Futbolistes que no havien aconseguit la titularitat, o que l’havien perdut, també han acabat fent les maletes per fer lloc a aire fresc i per alliberar massa salarial. Després d’Àlex Gallar, que ja va debutar amb el Cartagena, el Girona va tancar ahir la cessió de Pape Diamanka a l’Albacete. El migcampista senegalès, amb contracte per dues temporades més a Montilivi, jugarà al conjunt manxec fins a final de curs.

El Girona es va endur Diamanka l’estiu passat en fer valer la llei del més fort –tenia el límit salarial més alt amb molta diferència– i prendre’l a l’Oviedo, que el tenia ben encarrilat (el senegalès fins i tot va ser xiulat en la visita al Tartiere). Després d’enlluernar tothom marcant nou gols amb el Numància, el club blanc-i-vermell li va firmar un contracte per tres temporades. El rendiment, però, ha estat molt decebedor. Diamanka va completar la temporada passada jugant només 13 dels 46 partits com a titular. Va tenir participació en 25 duels (1.141 minuts) i no va marcar cap gol. Des del 19 de gener, en què un regal seu va provocar el gol de la derrota a Tenerife, ja no va jugar cap més partit fins al confinament. Va fer un mínim pas endavant en la represa, encara amb Martí. Amb Francisco, va participar en quatre dels sis partits de lliga i en dos de la fase d’ascens. L’últim, la tornada contra l’Elx, el va jugar sencer, després de la lesió de Gumbau en l’escalfament.

Tant Gallar (té contracte fins al 2023) com Diamanka han estat fiascos esportius i econòmics per al Girona. Les negociacions amb l’Albacete s’han acabat tancant amb el club gironí havent d’assumir part de la fitxa del senegalès, com ja li va passar amb Gallar i el Cartagena. Amb un rendiment pobre, molt lluny de les expectatives de l’estiu passat, tots dos han acabat trobant lloc en clubs més modestos de la categoria, amb la fórmula de la cessió i sense assumir tota la fitxa.

El Girona com a mínim allibera massa salarial, que li és imprescindible, i fa lloc per reconstruir l’equip amb jugadors que confia que li puguin aportar més rendiment que els que han marxat.