Avui, ben entrada la tardor, es tanca el mercat d’estiu més estrany i atípic. S’acabarà la incertesa que ha tacat Montilivi des que el Girona es va quedar sense ascens. Hi hagi o no algun ensurt dels grossos, que a última hora no es pot descartar res, l’àrea esportiva liderada per Quique Cárcel necessita endevinar-ho molt bé l’últim dia per deixar a Francisco una plantilla amb unes mínimes garanties. Perquè l’andalús, que sempre ha volgut seleccionar bé on treballa i a qui no li ha fet res descartar propostes i quedar-se sense feina, ja ha demostrat ser capaç de fer equips competitius, però no miracles. I la primera versió a Montilivi del Girona 2020/21 era sota mínims. Dos partits jugats i regalats al rival, cap punt i cap gol, i amb sensacions per posar-se a tremolar. Més val arreglar-ho avui, si és que n’hi ha prou amb els retocs que puguin arribar a fer en poques hores.

Les nombroses baixes van retratar encara més les carències d’un equip agafat amb pinces. L’esperança era que Stuani il·luminés l’equip, com tantes altres vegades, però ni això. El Fuenlabrada tenia clar que anul·lant Samu Saiz havia fet bona part de la feina, i Sandoval va encarregar a Pathé Ciss que seguís fins on fos el madrileny i li fes perdre la paciència amb faltes. La tercera era una de groga de llibre, i l’hauria condicionat (14’), però l’àrbitre se la va empassar. Els madrilenys van estar molt més còmodes que el Girona en la pobresa de la primera meitat, amb un ritme molt baix i sense suc. Els blanc-i-vermells feien molt malament la pressió, de manera desajustada, i no tenien cap continuïtat en l’elaboració del joc. Frustrat al mig, Samu Saiz se’n va anar a la dreta i va intercanviar la posició amb Jairo, que corre però no atrapa res. Valery, substituït al descans, tampoc va oferir profunditat. I Monchu, que havia ofert un bon paper a Gijón, va estar desaparegut ahir, més enllà d’executar la pilota aturada.

Franchu, dels més destacats, va fer el primer xut d’un Fuenlabrada que va crear un ensurt en una falta penjada a l’àrea que Juanma va rematar molt sol (24’). Quan tenia la pilota controlada, el Girona era incapaç de desestructurar el rival, perquè ni trobava Samu Saiz ni tenia més arguments per connectar amb Stuani que alguna pilota llarga. Hi va haver dues transicions –el Fuenlabrada en permetia poques– que van generar alguna cosa, amb una arrencada de Jairo tallada amb risc per Pathé Ciss i una de Samu Saiz, que va buscar la centrada rasa al segon pal (37’). La més clara, però, va ser una arribada de Luna, habilitat per Valery. El lateral debutant va fer la centrada enrere a Gumbau, que va provar un xut potent des de dins l’àrea que es va perdre per poc (38’). Res més. Fins que, poc abans del descans, va arribar la jugada tragicòmica de la jornada. El gegant Muric, a l’hora d’abastar una pilota molt fàcil, no va calcular gens bé, va perdre el control, es va col·lapsar i va regalar el gol a Diéguez, davant l’atonia de tots els companys. Ni el vent ni cap altra excusa eren atenuants vàlids per a un error tan greu. El fet és que el Fuenlabrada se’n va anar al descans en un escenari idíl·lic.