Avui, ben entrada la tar­dor, es tanca el mer­cat d’estiu més estrany i atípic. S’aca­barà la incer­tesa que ha tacat Mon­ti­livi des que el Girona es va que­dar sense ascens. Hi hagi o no algun ensurt dels gros­sos, que a última hora no es pot des­car­tar res, l’àrea espor­tiva lide­rada per Qui­que Cárcel neces­sita ende­vi­nar-ho molt bé l’últim dia per dei­xar a Fran­cisco una plan­ti­lla amb unes mínimes garan­ties. Perquè l’andalús, que sem­pre ha vol­gut selec­ci­o­nar bé on tre­ba­lla i a qui no li ha fet res des­car­tar pro­pos­tes i que­dar-se sense feina, ja ha demos­trat ser capaç de fer equips com­pe­ti­tius, però no mira­cles. I la pri­mera versió a Mon­ti­livi del Girona 2020/21 era sota mínims. Dos par­tits jugats i rega­lats al rival, cap punt i cap gol, i amb sen­sa­ci­ons per posar-se a tre­mo­lar. Més val arre­glar-ho avui, si és que n’hi ha prou amb els retocs que puguin arri­bar a fer en poques hores.

Les nom­bro­ses bai­xes van retra­tar encara més les carències d’un equip aga­fat amb pin­ces. L’espe­rança era que Stu­ani il·luminés l’equip, com tan­tes altres vega­des, però ni això. El Fuen­la­brada tenia clar que anul·lant Samu Saiz havia fet bona part de la feina, i San­do­val va encar­re­gar a Pathé Ciss que seguís fins on fos el madri­leny i li fes per­dre la paciència amb fal­tes. La ter­cera era una de groga de lli­bre, i l’hau­ria con­di­ci­o­nat (14’), però l’àrbi­tre se la va empas­sar. Els madri­lenys van estar molt més còmodes que el Girona en la pobresa de la pri­mera mei­tat, amb un ritme molt baix i sense suc. Els blanc-i-ver­mells feien molt mala­ment la pressió, de manera desa­jus­tada, i no tenien cap con­tinuïtat en l’ela­bo­ració del joc. Frus­trat al mig, Samu Saiz se’n va anar a la dreta i va inter­can­viar la posició amb Jairo, que corre però no atrapa res. Valery, subs­tituït al des­cans, tam­poc va ofe­rir pro­fun­di­tat. I Monchu, que havia ofert un bon paper a Gijón, va estar des­a­pa­re­gut ahir, més enllà d’exe­cu­tar la pilota atu­rada.

Franchu, dels més des­ta­cats, va fer el pri­mer xut d’un Fuen­la­brada que va crear un ensurt en una falta pen­jada a l’àrea que Juanma va rema­tar molt sol (24’). Quan tenia la pilota con­tro­lada, el Girona era incapaç de deses­truc­tu­rar el rival, perquè ni tro­bava Samu Saiz ni tenia més argu­ments per con­nec­tar amb Stu­ani que alguna pilota llarga. Hi va haver dues tran­si­ci­ons –el Fuen­la­brada en per­me­tia poques– que van gene­rar alguna cosa, amb una arren­cada de Jairo tallada amb risc per Pathé Ciss i una de Samu Saiz, que va bus­car la cen­trada rasa al segon pal (37’). La més clara, però, va ser una arri­bada de Luna, habi­li­tat per Valery. El late­ral debu­tant va fer la cen­trada enrere a Gum­bau, que va pro­var un xut potent des de dins l’àrea que es va per­dre per poc (38’). Res més. Fins que, poc abans del des­cans, va arri­bar la jugada tra­gicòmica de la jor­nada. El gegant Muric, a l’hora d’abas­tar una pilota molt fàcil, no va cal­cu­lar gens bé, va per­dre el con­trol, es va col·lap­sar i va rega­lar el gol a Diéguez, davant l’ato­nia de tots els com­panys. Ni el vent ni cap altra excusa eren ate­nu­ants vàlids per a un error tan greu. El fet és que el Fuen­la­brada se’n va anar al des­cans en un esce­nari idíl·lic.