El Girona va estar a l’altura, organitzant un senyor esdeveniment a la gespa de Montilivi, i el protagonista, encara més. Amb un domini del discurs envejable, Àlex Granell va viure un comiat especial que no han tingut altres futbolistes que han vestit la samarreta del Girona. Cap altre ho ha fet en 233 partits en la Lliga de Futbol Professional, la xifra amb què ha tancat Àlex Granell una etapa de sis temporades (i una mica més) que l’han buidat. “És veritat que hauria pogut continuar, però un ha de ser prou honest per saber marxar dels llocs i fer-ho bé i amb pau”, va explicar el capità. Tot va esclatar amb la garrotada contra l’Elx que va privar el Girona del retorn a primera. “Quan vam baixar, el meu desig era continuar, per damunt de tot i renunciant a molt. Ara el meu desig és un viatge nou, respectat pel club. Quan va acabar el partit de l’Elx, vaig reviure unes emocions i uns sentiments que anaven més enllà d’allò personal i professional. Afectaven fins i tot un tema de salut. Era moment d’emprendre un camí nou. La decisió estava presa. No sabia on, però sabia que havia acabat la meva etapa a Girona. S’ha allargat més del que hauríem volgut”, va argumentar.

Acompanyat pels familiars, els jugadors que queden de la temporada passada, els empleats i els responsables del club, Granell va tenir paraules d’agraïment per a tothom. També per a tots els entrenadors que ha tingut a Montilivi. “Trobaré moltes coses a faltar, però marxo feliç. Sempre havia demanat acabar bé una etapa tan especial de la meva vida. El Girona és el meu club. L’amor que sento per aquest club és irracional. Cada victòria del Girona serà una victòria meva. Tant de bo els camins es puguin retrobar [Delfí Geli li va deixar la porta oberta], i si no és així estaré a tribuna alta amb el meu pare animant el Girona.” Així va acabar lligant un discurs que havia començat recordant com el seu pare el duia de petit als partits. “No l’he sentit mai criticar un company.” I va reconèixer, més tard, que els xiulets que va rebre han estat un dels moments més durs: “En l’aspecte individual, no he d’enganyar ningú, va ser un moment delicat quan em vaig sentir assenyalat.” L’ascens és un gran record, però en va destacar un altre: “El millor moment és el debut amb el Girona, contra el Racing. Quan vaig marxar amb 16 anys, mai m’hauria imaginat tornar.”