És clar que no. No és el que m’esperava fa tres mesos. Per descomptat que m’esperava altres coses, però així és el món del futbol i estem acostumats a haver de canviar, acceptar-ho. Ara fem feina a Leganés, i amb la idea de lluitar pel màxim.

Sempre treballem per intentar aconseguir el millor i estem preparats per assumir reptes importants, difícils i il·lusionadors, que és el que cerquem. Estem contents d’on hem arribat.

Sí, evidentment, va fer mal. Ja ha passat i no hi vull fer més voltes. És difícil d’entendre, però en futbol hi ha moltes coses que costen d’entendre.

Són circumstàncies que queden, internes entre el club i jo. Ara mateix no hi penso. Estic molt agraït al Girona, a tots els gironins, als jugadors. A tot el club, per com em van tractar. Després, passen coses en el futbol, i s’han d’acceptar.

Soc una persona que ha viscut moltes coses en el futbol i no soc de tenir rancor cap a ningú, tot al contrari. A cap entrenador, company, institució. El millor que podem fer nosaltres és dedicar-nos a fer-ho al millor possible i estic molt orgullós de tot el temps que vaig passar a Girona i de la gent amb qui vaig compartir tot el que vaig compartir. Hi ha circumstàncies amb què no pots fer res, les has d’acceptar, i ara, un altre repte.

Més que res, penso que amb la intenció que l’equip estigués a dalt i la pressió generada d’assolir el repte, no és fàcil. S’ha de tenir paciència, crec jo, perquè hi havia molt bons jugadors, molt bona plantilla, i crec que es va estar molt a prop d’aconseguir-ho.

Ens va donar unes coses que no teníem, però jo crec que per això les plantilles es fan àmplies. No podem posar mai excuses. Si no tens un jugador, n’has de posar un altre. Seria una excusa que no entra dins del meu cap.

És el futbol. No sé exactament les seves circumstàncies, però conec el futbol, el límit salarial que hi ha i tots els condicionats.

Crec que la filosofia de l’entrenador és la mateixa, independentment dels jugadors, i això és el principal. Tot i que el més important és saber com ens hem de moure nosaltres. Ens hem de preocupar primer de nosaltres, sabent on són les seves fortaleses i debilitats per intentar fer-li mal.

No ho sabria dir. Sé que nosaltres tenim una gran il·lusió d’estar com més amunt millor. Tocant de peus a terra, assumint la dificultat de la categoria, però amb la il·lusió del repte, centrant-nos partit a partit. I el del Girona serà molt complicat.

Tinc una plantilla molt àmplia, sí. Ens hem quedat amb molts jugadors. Això ens dificultarà la gestió, perquè en tenim molts i tots se senten importants. Hem d’intentar aprofitar al màxim de moments de cada jugador.

Sí. També hem vist que, amb els efectes de la pandèmia, hi ha hagut equips que han tingut problemes per fer la convocatòria. Hem optat per una plantilla àmplia, segurament una mica massa, al final.

Quan vaig arribar aquí, la direcció esportiva em va comentar la possibilitat d’incorporar-los. Ja era una qüestió més de la direcció esportiva que de l’entrenador, tot i que quan els coneixes i saps la seva professionalitat i el seu nivell, endavant.

Jo crec que gairebé tots. Hi ha molt bons jugadors. Però aquí també.

Són circumstàncies que no conec i no en puc opinar. Em puc adaptar a les meves circumstàncies, que per exemple tenim tres jugadors que no hi són per convocatòries internacionals.

Li ho vaig dir personalment a ell. Quan un diu “Girona”, el primer que li ve al cap és Granell. Amb això està tot dit.

No, la veritat és que no. La prioritat és la salut, que tothom estigui bé, i que això pugui dur gent al camp i disfrutar del futbol, que és el que tots volem.