És clar que no. No és el que m’espe­rava fa tres mesos. Per des­comp­tat que m’espe­rava altres coses, però així és el món del fut­bol i estem acos­tu­mats a haver de can­viar, accep­tar-ho. Ara fem feina a Leganés, i amb la idea de llui­tar pel màxim.

Sem­pre tre­ba­llem per inten­tar acon­se­guir el millor i estem pre­pa­rats per assu­mir rep­tes impor­tants, difícils i il·lusi­o­na­dors, que és el que cer­quem. Estem con­tents d’on hem arri­bat.

Sí, evi­dent­ment, va fer mal. Ja ha pas­sat i no hi vull fer més vol­tes. És difícil d’enten­dre, però en fut­bol hi ha mol­tes coses que cos­ten d’enten­dre.

Són cir­cumstàncies que que­den, inter­nes entre el club i jo. Ara mateix no hi penso. Estic molt agraït al Girona, a tots els giro­nins, als juga­dors. A tot el club, per com em van trac­tar. Després, pas­sen coses en el fut­bol, i s’han d’accep­tar.

Soc una per­sona que ha vis­cut mol­tes coses en el fut­bol i no soc de tenir ran­cor cap a ningú, tot al con­trari. A cap entre­na­dor, com­pany, ins­ti­tució. El millor que podem fer nosal­tres és dedi­car-nos a fer-ho al millor pos­si­ble i estic molt orgullós de tot el temps que vaig pas­sar a Girona i de la gent amb qui vaig com­par­tir tot el que vaig com­par­tir. Hi ha cir­cumstàncies amb què no pots fer res, les has d’accep­tar, i ara, un altre repte.

Més que res, penso que amb la intenció que l’equip estigués a dalt i la pressió gene­rada d’asso­lir el repte, no és fàcil. S’ha de tenir paciència, crec jo, perquè hi havia molt bons juga­dors, molt bona plan­ti­lla, i crec que es va estar molt a prop d’acon­se­guir-ho.

Ens va donar unes coses que no teníem, però jo crec que per això les plan­ti­lles es fan àmplies. No podem posar mai excu­ses. Si no tens un juga­dor, n’has de posar un altre. Seria una excusa que no entra dins del meu cap.

És el fut­bol. No sé exac­ta­ment les seves cir­cumstàncies, però conec el fut­bol, el límit sala­rial que hi ha i tots els con­di­ci­o­nats.

Crec que la filo­so­fia de l’entre­na­dor és la mateixa, inde­pen­dent­ment dels juga­dors, i això és el prin­ci­pal. Tot i que el més impor­tant és saber com ens hem de moure nosal­tres. Ens hem de pre­o­cu­par pri­mer de nosal­tres, sabent on són les seves for­ta­le­ses i debi­li­tats per inten­tar fer-li mal.

No ho sabria dir. Sé que nosal­tres tenim una gran il·lusió d’estar com més amunt millor. Tocant de peus a terra, assu­mint la difi­cul­tat de la cate­go­ria, però amb la il·lusió del repte, cen­trant-nos par­tit a par­tit. I el del Girona serà molt com­pli­cat.

Tinc una plan­ti­lla molt àmplia, sí. Ens hem que­dat amb molts juga­dors. Això ens difi­cul­tarà la gestió, perquè en tenim molts i tots se sen­ten impor­tants. Hem d’inten­tar apro­fi­tar al màxim de moments de cada juga­dor.

Sí. També hem vist que, amb els efec­tes de la pandèmia, hi ha hagut equips que han tin­gut pro­ble­mes per fer la con­vo­catòria. Hem optat per una plan­ti­lla àmplia, segu­ra­ment una mica massa, al final.

Quan vaig arri­bar aquí, la direcció espor­tiva em va comen­tar la pos­si­bi­li­tat d’incor­po­rar-los. Ja era una qüestió més de la direcció espor­tiva que de l’entre­na­dor, tot i que quan els conei­xes i saps la seva pro­fes­si­o­na­li­tat i el seu nivell, enda­vant.

Jo crec que gai­rebé tots. Hi ha molt bons juga­dors. Però aquí també.

Són cir­cumstàncies que no conec i no en puc opi­nar. Em puc adap­tar a les meves cir­cumstàncies, que per exem­ple tenim tres juga­dors que no hi són per con­vo­catòries inter­na­ci­o­nals.

Li ho vaig dir per­so­nal­ment a ell. Quan un diu “Girona”, el pri­mer que li ve al cap és Gra­nell. Amb això està tot dit.

No, la veri­tat és que no. La pri­o­ri­tat és la salut, que tot­hom esti­gui bé, i que això pugui dur gent al camp i dis­fru­tar del fut­bol, que és el que tots volem.