Sí. Havíem encaixat dues derrotes, s’havia tancat el mercat amb unes quantes sortides... Havien passat moltes coses des de la derrota contra l’Elx. Ens feia molta falta aquesta victòria. A més, com va anar, amb patiment. A segona A és fonamental saber patir. I amb gent que ja s’ha incorporat i ha rendit. Som un equip molt diferent del que va acabar la temporada passada, i el triomf ens dona força, amb tota la humilitat.

Va ser una setmana molt difícil. De l’anterior partit, Jairo, titular, se n’anava. Granell, també. S’hi van afegir lesions, gent a la selecció, i els que van arribar, pel protocol Covid, no van poder entrenar-se fins al penúltim dia. Vam preparar el partit en molt poc temps, però la gent estava molt conscienciada.

Gairebé m’hi veia obligat. Era molt difícil tot per a nosaltres. Fins i tot em vaig implicar trucant a jugadors, i ni així van voler venir. La feina de la direcció esportiva els últims dies va ser magnífica. Jo m’hi vaig afegir. Vaig passar les últimes 24 hores enganxat a ells, intentant fer venir gent. I al final vam aconseguir fer venir el que més s’adaptava al que volíem. Yoel Bárcenas i Mamadou. I va sortir la possibilitat de Cristóforo. Amb ells tres, i amb Nahuel, crec que la plantilla queda equilibrada. Curta, perquè jo la volia curta tot i que sabem que el calendari és dur, però competitiva.

Entenc que tenien dubtes. També devien tenir possibilitats d’altres equips. I al final no van anar ni a un lloc ni a l’altre i es van quedar als seus clubs. Però estic content perquè la gent que hi ha és la que ha volgut venir. I els que no hi volien ser, són fora. Això és primordial per a un nou projecte, difícil i diferent.

No, no. Perdre la final va ser un pal dur i vaig passar uns dies incòmode, analitzant què havíem de fer, per al meu bé i el de l’equip. Sempre miro això. Ja em va passar a Osca, que vaig decidir no continuar perquè entenia que era el millor per al club. Aquí, al cap de dos dies, el club em va fer veure les coses com creien que serien, i jo em vaig abocar al projecte. A partir d’aquí, ja no hi va haver dubtes. Sí que en vaig tenir al principi, no enganyaré ningú. Però el club es va posar en contacte amb mi i em va convèncer. Tant en Ferran com en Pere van fer una feina fantàstica, i després la direcció esportiva m’ha donat sempre confiança.

Tothom va marxar d’aquell partit amb una decepció tremenda. Vaig arribar aquí per assolir un ascens que visualitzava. Va ser un cop dur. Però tots em van fer costat. M’han donat la força que necessitava. Ara la tinc. Pels núvols, la tinc. És veritat que el començament ha estat molt difícil, i he patit, però tant com la direcció esportiva, els jugadors, el club i la ciutat. Perquè vèiem que l’equip no es formava i ha tardat molt. És el que ens tocava viure. Ara hi som, som els que som, i amb això tirarem i competirem, i segur que l’equip oferirà un nivell alt.

Sempre he intentat prendre les decisions des de la reflexió. Vaig estar fotut a Osca i necessitava pensar bé. El Girona va pensar en mi, però quan un no està fort, no pot agafar un projecte. S’hi ha d’anar a totes. No em val un contracte. Em val sentir-me segur, capaç i convençut. En aquell moment no ho estava. Després vaig tenir oportunitats d’entrenar a segona i vaig decidir esperar perquè volia entrenar a primera. A vegades ens equivoquem. Va sortir algun altre equip de play-off, vaig decidir el Girona perquè creia que era el projecte per pujar. Ho vam intentar fins al final.

A mi m’ha de fer créixer, i a tots els que vam ser en aquella final. En alguna cosa vam fallar. L’expulsió de Stuani ho va condicionar tot, perquè fins aquell moment veia que estàvem a primera. Però alguna cosa ens va faltar. En l’anada, tot i que el camp estava malament, potser ens va faltar la presència a l’àrea contrària que jo sempre vull. Això ens va condicionar la tornada. L’Elx, que no entrava en les travesses, s’ho va creure i va venir a fer el seu partit. Això passa. Estic segur que ens ajudarà a créixer. N’arribarà una altra. En vull buscar una altra com aquesta, perquè serà senyal que estem en el bon camí.

No podem permetre’ns el luxe de mirar més enllà del partit a partit. És el tòpic. I ho faig veure als jugadors. Tal com ha anat, no podem pensar en un objectiu llunyà. Primer hem de formar un equip, saber a què volem jugar, com ho volem fer i on volem arribar. I el camí ens durà a això. El procés serà llarg, però des del primer moment competirem, com vam demostrar a Leganés. Som un club ambiciós, una ciutat ambiciosa, i m’agrada perquè jo també ho soc. Però siguem també cauts. Amb els peus a terra, anant pas a pas per no equivocar-nos amb objectius que no poden ser reals.

Per descomptat. Però des que va acabar el mercat, el mateix dimarts, tot i que érem pocs en l’entrenament, ja vaig fer una reunió com si comencéssim. La nostra mentalitat ja estava focalitzada en el partit com a mi m’agrada. En l’anterior, contra el Fuenlabrada, em va faltar això, perquè hi havia moltes ments en altres llocs, i era difícil de controlar. Des d’aquell dimarts, tot va canviar. Als caps de tothom. Dels jugadors, dels tècnics, de la direcció esportiva. De tothom. Sabíem el repte. El primer repte és formar l’equip i saber a què juguem i què volem fer. Ja hi som tots, i ens generem il·lusió perquè ens entrenem molt bé. Acabo l’entrenament i me’n vaig a casa content, sabent que tinc un equip que farà el que li demanem. Això és important. Ho tinc clar. Intentaré identificar l’equip amb la nostra gent, l’afició, que vol jugar bé però vol guanyar. Respectant el rival però ambiciosos a l’hora de buscar el partit.

Sí. Soc sincer. És clar que hem treballat, però del primer entrenament que vam fer, se’n van anar deu jugadors. Amb ells havia treballat intentant formar l’equip, però era impossible. Dimarts passat, amb el mercat tancat, va ser quan vam tenir clares les bases. Això tenim, i amb això arribarem fins al final. Per a mi són els millors. No en tinc cap dubte, que els que són aquí són els millors. I amb ells lluitarem per donar a la nostra gent el que vol, que és veure un equip guanyador, que ho doni tot i jugui bé per guanyar.

Intentarem donar molta guerra però amb molta humilitat i sense cap objectiu a llarg termini, com sí que es poden marcar equips com ara el Leganés, l’Espanyol, l’Almeria i altres. Tindrem la mentalitat posada a competir contra ells i amb la intenció d’arribar tan lluny com sigui possible.

Hi ha jugadors que ja l’han fet. Soc dels que intenten crear una comissió de jugadors que vetlli pel bon comportament i actitud de la plantilla. Ja està formada, són cinc jugadors amb diversos anys en el club. S’encarreguen de tot això, i estic molt tranquil, ja que, de moment, estan transmetent els valors del club i de la ciutat a la gent jove, a qui hem d’encarrilar per tal que mostrin el seu millor rendiment.

Soc dels que diuen que els millors són els que tenim. En la planificació havíem pensat d’incorporar un extrem més, però amb Mamadou, que pot jugar en dos perfils, ens anirà bé. Amb Valery, Aday, Yoel o Samu, que amb un 4-4-2 hi pot jugar. També tenim a dalt Stuani i Nahuel, que ens donaran moltes coses i al final tenim el que volia per perfils, futbolistes veterans i gent jove que ha de créixer amb nosaltres. Això és bo per a l’equip.

Han de jugar els que millor estan per a cada partit. Tindrem un nivell altíssim en la línia ofensiva i era necessari. Passarem del 4-4-2 al 4-3-3 com es va poder veure a Leganés, i el més important és que els jugadors estiguin preparats per jugar en qualsevol sistema. El que serà innegociable és el compromís de ser un equip guanyador, agressiu i competitiu amb i sense pilota.

Els papers crec que arribaran aviat. Fa set mesos que no competeix, però ve amb moltes ganes, i això li permetrà escurçar els terminis.

També fa mesos que no competeix, i ha estat dèbil perquè va passar el coronavirus i li està costant. Té 18 anys i no ha competit al màxim nivell. No vull cremar els joves d’entrada.

Soc el primer d’exigir als de segona línia que han de fer gols. No depenem de Stuani sinó de l’equip, i Stuani és el primer que ho demana. Ja sabem que ell i Nahuel faran gols, perquè treballarem per tal que això passi, però necessitem els gols des de la segona línia.

No. Tenim jugadors que es poden adaptar molt bé a diferents perfils. No ens hem d’encasellar en un sistema. Si tinguéssim cinc centrals, el cinquè no jugaria, com va passar l’any passat amb Bueno. Això no dona competitivitat, i es talla la trajectòria a un jugador. Si és aquí és perquè volem que jugui.

No. Quan vaig arribar ja em vaig trobar en aquesta situació, i no he tingut el plaer de trobar-me amb els aficionats. M’agrada el contacte amb la meva gent, i de moment no pot ser. El més important és que tot millori i puguem gaudir de la gent al camp, que sempre ha tingut un paper clau en els èxits de l’equip.

Això costa molt, però ho hem d’acceptar. El Girona no ha tingut cap contagi; vol dir que estem fent bé les coses, tot i que no estem salvats de res perquè el virus ens preocupa a tots.

Els contractes de vegades serveixen de poc. M’agafo a l’ambició de voler treballar molt dur per aquest club. Si arribem fins al final, millor, però ara no em preocupa tenir o no contracte. N’he tingut amb altres equips i he acabat marxant. Ja veurem si la cosa ha anat bé, si estem tots contents, però ara em centro a superar bé l’inici dur que tenim, un repte per a tots.