Segur que tothom que ha jugat alguna vegada a futbol en la seva vida ha hagut de sentir la frase “no corris darrere la pilota” abans d’entendre bé de què anava aquest esport. Un dels que devien sentir aquesta frase mil i una vegades és Ramón Rodríguez Jiménez, Monchu. I és que el migcampista és tot cor, empenta i determinació. Allà on hi ha una jugada, hi ha de ser ell, ja sigui a la defensa o a l’atac. Sembla que no pugui veure ni una sola jugada des de lluny, i això és magnífic. Sobretot perquè el Girona necessitava un futbolista així fos com fos, i és que després d’un parell de temporades en què a l’equip se li penjaven massa etiquetes però li faltava gana, ara damunt la gespa i amb la samarreta blanc-i-vermella hi ha futbolistes com Monchu que volen menjar-se el món. Només això explica la victòria d’ahir del Girona en un partit que no quedarà gravat als llibres d’història. Lluny de ser un partit brillant, els gironins van haver de picar pedra fins que van trobar el camí del gol. I, com no podia ser d’una altra manera, qui el va trobar va ser Monchu. Perquè treballar té premi, i en aquest cas val tres punts i la satisfacció de marcar el primer gol amb el Girona –ja havia vist porteria a segona A fa dos anys i mig amb el Barça B.

La diana del mallorquí que va decidir el partit va tenir de tot. La participació de tres dels últims reforços –Yoel Bárcenas va centrar en la primera jugada, Nahuel Bustos va fer l’assistència i Mamadou Sylla va buscar la rematada abans que Monchu despistant la defensa– i una bona dosi de fortuna, i és que Monchu difícilment va veure ni com impactava la pilota amb l’esperó abans que acabés dins la porteria. Però l’entrega té això, i és que el migcampista va entrar a rematar amb totes les ganes fins que gairebé pilota i ell van acabar a dins. L’alegria amb què va celebrar el gol era més que lògica, i és que el buscava des del primer dia. Ara ja l’ha aconseguit. No va ser, però, el dia del seu millor partit, i és que va cometre massa pèrdues, tot i que al seu favor cal dir que la gran majoria van ser en zones sense cap risc.

Més enllà del gol que permet als gironins encadenar dues victòries i començar a tenir la sensació de ser un equip sòlid, el mallorquí s’està convertint en una de les peces clau de l’equip. I és que, amb la nova aposta de Francisco d’escorar Samu Sáiz a la banda i situar Monchu, Cristóforo i Gumbau al centre del camp, sembla que tots –amb el permís del mitjapunta madrileny– es trobin a gust. I qui més ho està, segurament, és el jove cedit pel Barça B, que veu com l’uruguaià assumeix el rol més defensiu i el gironí es converteix en el jugador d’enllaç, i es deixa així que ell tingui molta llibertat de moviments i assumeixi la responsabilitat de la creació.