La maquinària ha d’anar evolucionant i hi ha molt camp per córrer, però el panorama no té res a veure amb el que es dibuixava a Montilivi després de l’anterior partit. Els sis punts seguits són la millor vitamina per anar creixent, per anar fent equip, ara que Francisco ja té ben definida la plantilla.

El Girona va resoldre un partit força espès contra l’Oviedo i va enllaçar la segona victòria, que no és poca cosa tenint en compte que Cristhian Stuani els ha vist tots dos des de lluny. Sense el referent, Mamadou Sylla va brillar a Leganés, i ahir va ser l’altre davanter fitxat, Nahuel Bustos, qui va tenir protagonisme. No va fer el gol, però sí la centrada que Monchu, un altre fitxatge que progressa adequadament, va fer bona sense saber ben bé com. N’hi va haver prou, juntament amb el patiment final, per fer tres punts més i allunyar-se de la part baixa, que, per més anecdòtic que sigui –sobretot perquè té dos partits pendents–, no agrada mai a ningú ser-hi.

En plena construcció d’un equip que ell mateix reconeix que li era impossible d’armar quan no hi havia el mercat tancat, Francisco va calcar l’alineació de Butarque, la del primer gol i els primers punts. A Muric, l’aposta inicial a la porteria, li va tocar mirar-s’ho des de fora després de la cita amb la seva selecció. Com a Ramalho, perquè el tècnic va voler premiar Santi Bueno, que ha passat de no anar més enllà dels entrenaments durant mesos i mesos a enllaçar dues titularitats. El guió, però, no va ser el de Leganés. La primera part va ser insulsa, molt plana. Els blanc-i-vermells no trobaven cap mena de continuïtat en el joc. Van trigar vint minuts a fer una bona combinació per terra, una paret entre Monchu i Gumbau. L’Oviedo tampoc feia res de l’altre món, però futbolistes com ara Sangalli i Borja Sánchez mostraven més activitat que els locals. I Blanco Leschuk, a part d’exigir per dalt els centrals, va tenir un parell de rematades dins l’àrea.

Sense profunditat per les bandes –Samu Saiz no en dona i Aday prou feina va tenir a arribar al descans, perquè es va jugar la segona groga que Trujillo Suárez li va perdonar (37’)–, l’únic que buscava els espais era Mamadou Sylla, referent en punta però amb capacitat i facilitat per caure als costats. El perill del conjunt local, que superada la mitja hora es va espavilar una mica, es reduïa a accions puntuals. La millor, amb diferència, va ser de Mamadou Sylla, que va rebre al mig del camp, va controlar, es va orientar cap a la banda esquerra i va buscar una centrada amb tota la malícia a dins l’àrea petita que Gumbau no va atrapar (30’). El de Campllong, a qui Francisco vol a prop de l’àrea, va tenir una altra ocasió, després d’una molt bona combinació entre Samu Saiz i Luna per l’esquerra (36’).