La maquinària ha d’anar evo­lu­ci­o­nant i hi ha molt camp per córrer, però el pano­rama no té res a veure amb el que es dibui­xava a Mon­ti­livi després de l’ante­rior par­tit. Els sis punts seguits són la millor vita­mina per anar crei­xent, per anar fent equip, ara que Fran­cisco ja té ben defi­nida la plan­ti­lla.

El Girona va resol­dre un par­tit força espès con­tra l’Ovi­edo i va enllaçar la segona victòria, que no és poca cosa tenint en compte que Crist­hian Stu­ani els ha vist tots dos des de lluny. Sense el refe­rent, Mama­dou Sylla va bri­llar a Leganés, i ahir va ser l’altre davan­ter fit­xat, Nahuel Bus­tos, qui va tenir pro­ta­go­nisme. No va fer el gol, però sí la cen­trada que Monchu, un altre fit­xatge que pro­gressa ade­qua­da­ment, va fer bona sense saber ben bé com. N’hi va haver prou, jun­ta­ment amb el pati­ment final, per fer tres punts més i allu­nyar-se de la part baixa, que, per més anecdòtic que sigui –sobre­tot perquè té dos par­tits pen­dents–, no agrada mai a ningú ser-hi.

En plena cons­trucció d’un equip que ell mateix reco­neix que li era impos­si­ble d’armar quan no hi havia el mer­cat tan­cat, Fran­cisco va cal­car l’ali­ne­ació de Butar­que, la del pri­mer gol i els pri­mers punts. A Muric, l’aposta ini­cial a la por­te­ria, li va tocar mirar-s’ho des de fora després de la cita amb la seva selecció. Com a Ramalho, perquè el tècnic va voler pre­miar Santi Bueno, que ha pas­sat de no anar més enllà dels entre­na­ments durant mesos i mesos a enllaçar dues titu­la­ri­tats. El guió, però, no va ser el de Leganés. La pri­mera part va ser insulsa, molt plana. Els blanc-i-ver­mells no tro­ba­ven cap mena de con­tinuïtat en el joc. Van tri­gar vint minuts a fer una bona com­bi­nació per terra, una paret entre Monchu i Gum­bau. L’Ovi­edo tam­poc feia res de l’altre món, però fut­bo­lis­tes com ara San­ga­lli i Borja Sánchez mos­tra­ven més acti­vi­tat que els locals. I Blanco Lesc­huk, a part d’exi­gir per dalt els cen­trals, va tenir un parell de rema­ta­des dins l’àrea.

Sense pro­fun­di­tat per les ban­des –Samu Saiz no en dona i Aday prou feina va tenir a arri­bar al des­cans, perquè es va jugar la segona groga que Tru­ji­llo Suárez li va per­do­nar (37’)–, l’únic que bus­cava els espais era Mama­dou Sylla, refe­rent en punta però amb capa­ci­tat i faci­li­tat per caure als cos­tats. El perill del con­junt local, que superada la mitja hora es va espa­vi­lar una mica, es reduïa a acci­ons pun­tu­als. La millor, amb diferència, va ser de Mama­dou Sylla, que va rebre al mig del camp, va con­tro­lar, es va ori­en­tar cap a la banda esquerra i va bus­car una cen­trada amb tota la malícia a dins l’àrea petita que Gum­bau no va atra­par (30’). El de Camp­llong, a qui Fran­cisco vol a prop de l’àrea, va tenir una altra ocasió, després d’una molt bona com­bi­nació entre Samu Saiz i Luna per l’esquerra (36’).