Entre les qualitats que més es van valorar quan es va tancar la incorporació d’Antonio Luna era la seva experiència. Semblava molt necessària després de l’arribada d’un bon grapat de jugadors joves que han de créixer molt futbolísticament durant aquest curs, i també perquè el lateral balear va arribar dies després que Enric Franquesa arruïnés el primer partit de la temporada al camp de l’Sporting per una entrada molt dura i absurda que va deixar el Girona amb deu. Doncs res, aquesta visió de Luna ha durat només tres partits, i és que ahir es va convertir en el protagonista negatiu del partit en cometre una errada de juvenil.

Si una cosa se suposa que s’aprèn a còpia de jugar partits i partits, tants com tots els que acumula a l’esquena Antonio Luna, és la lectura del joc. I el que no pot ser és que amb aquest bagatge a l’esquena deixis el teu equip amb deu abans del descans, com ell va fer ahir. No hi havia cap necessitat de forçar al límit una entrada a camp contrari, però la desesperació va poder amb ell. I és que Luna, després d’un servei de banda directe a l’àrea executat per ell mateix, i veient com el Lugo iniciava el contraatac, va enganxar Gerard Valentín amb una entrada d’aquelles que esgarrifa. De fet, si algú posa en dubte que era vermella, segur que el d’Avinyonet de Puigventós li desitjaria que li facin a ell, perquè, tot i que va intentar continuar sobre el terreny de joc, va haver de demanar el canvi en els primers minuts després de la represa perquè el seu turmell no donava per més. La idea de fer falta no era cap bogeria, perquè tallar el contraatac segur que des del punt de vista de molts era necessari, però hi havia altres maneres, i fins i tot alguns companys més ben col·locats per fer-ho.

Errada greu, molt greu, d’Antonio Luna, que va condicionar tot el que va passar després. No és que la primera part fos per ser gaire optimistes, perquè el Girona no va generar pràcticament res, però ni de bon tros s’esperava que la segona part, en cas d’igualtat numèrica, fos el bany descomunal del Lugo que va ser, que si no va marcar algun gol més va ser per caritat. I això és pràcticament imperdonable, perquè el Girona anava en línia ascendent en els últims partits i ara s’haurà de refer d’un cop duríssim. I és que amb accions així, i ja en són dues en cinc partits, els gironins encara demostren que no estan preparats per competir, a la llarga, amb els millors equips de la lliga. S’haurà de madurar molt, tots plegats, i aquest procés sembla que serà ben llarg.

I ara a veure què passa amb Luna, ja que Franquesa sembla que encara estigui castigat per l’expulsió de la primera jornada perquè ni ahir va tenir minuts després de l’expulsió de Luna i va ser Ramalho qui va fer de lateral.