El reguitzell de partits sense treva del Girona té aquesta tarda (19 h) una nova parada. Tres dies després d’haver esmenat a Castelló la davallada de Lugo, el Girona torna a Montilivi per rebre un altre equip que ha recuperat un lloc en la LFP i ho ha fet amb energia. El Cartagena, amb la baixa forçada d’Àlex Gallar per contracte, avaluarà la progressió del conjunt blanc-i-vermell, que té la confiança i la tranquil·litat que donen els resultats (9 punts dels últims 12 en joc) però que assumeix que té marge de creixement, sobretot en l’aspecte ofensiu.

Fins ara, el Girona ha destacat més pel treball sense pilota –ordre, pressió i recuperació– que per la creació. Li ha costat fabricar ocasions de perill, i només ha marcat tres gols, tot i que n’ha tret el màxim profit. Francisco té clar que l’equip ha de fer un pas més en ambició ofensiva, i avui té una bona prova. S’espera un guió diferent del de Castàlia, on el conjunt local va acaparar molta possessió. A Castelló, Francisco va plantejar un esquema amb tres centrals i dos carrilers, però avui podria tornar a la línia de quatre al darrere, la més habitual. Sigui amb quatre o amb cinc, Enric Franquesa, golejador a Castàlia, aspira a mantenir el lloc al costat esquerre tot i el retorn d’Antonio Luna, un cop superada la sanció per l’expulsió a Lugo, criticada obertament pel mateix tècnic. Al davant, té tots els números de tornar a l’onze inicial Cristhian Stuani, que va reaparèixer l’última mitja hora a Castelló. L’uruguaià només ha estat titular en un partit, el Girona-Fuenlabrada. Francisco també recupera Samu Saiz, fix a l’onze fins que es va perdre el duel de dissabte per molèsties físiques, i Aday. En plena sèrie de partits cada tres dies –hi haurà un parèntesi una mica més llarg fins al duel de diumenge a Almeria–, el tècnic andalús haurà de gestionar els esforços i els estats físics d’una plantilla que és més aviat curta.

Dues de les tres victòries del Girona són a camp contrari, que és de fet on ha jugat la majoria de partits (quatre dels sis duels disputats fins ara). A Montilivi, una derrota (el 0-1 contra el Fuenlabrada) i una victòria (l’1-0 contra l’Oviedo). Fer la feina avui no només permetria començar a posar els fonaments de la fiabilitat com a local, que és sempre una garantia, sinó també fer coixí abans d’afrontar una altra vegada dos compromisos seguits a camp contrari, i carregats d’exigència. Els blanc-i-vermells visiten diumenge l’Almeria, i al cap de quatre dies tenen el compromís a Saragossa de la primera jornada que es va posposar perquè el play-off va endarrerir el desenllaç de la competició d’uns i altres.