El reguit­zell de par­tits sense treva del Girona té aquesta tarda (19 h) una nova parada. Tres dies després d’haver esme­nat a Cas­telló la dava­llada de Lugo, el Girona torna a Mon­ti­livi per rebre un altre equip que ha recu­pe­rat un lloc en la LFP i ho ha fet amb ener­gia. El Car­ta­gena, amb la baixa forçada d’Àlex Gallar per con­tracte, ava­luarà la pro­gressió del con­junt blanc-i-ver­mell, que té la con­fiança i la tran­quil·litat que donen els resul­tats (9 punts dels últims 12 en joc) però que assu­meix que té marge de crei­xe­ment, sobre­tot en l’aspecte ofen­siu.

Fins ara, el Girona ha des­ta­cat més pel tre­ball sense pilota –ordre, pressió i recu­pe­ració– que per la cre­ació. Li ha cos­tat fabri­car oca­si­ons de perill, i només ha mar­cat tres gols, tot i que n’ha tret el màxim pro­fit. Fran­cisco té clar que l’equip ha de fer un pas més en ambició ofen­siva, i avui té una bona prova. S’espera un guió dife­rent del de Castàlia, on el con­junt local va aca­pa­rar molta pos­sessió. A Cas­telló, Fran­cisco va plan­te­jar un esquema amb tres cen­trals i dos car­ri­lers, però avui podria tor­nar a la línia de qua­tre al dar­rere, la més habi­tual. Sigui amb qua­tre o amb cinc, Enric Fran­quesa, gole­ja­dor a Castàlia, aspira a man­te­nir el lloc al cos­tat esquerre tot i el retorn d’Anto­nio Luna, un cop superada la sanció per l’expulsió a Lugo, cri­ti­cada ober­ta­ment pel mateix tècnic. Al davant, té tots els números de tor­nar a l’onze ini­cial Crist­hian Stu­ani, que va rea­parèixer l’última mitja hora a Cas­telló. L’uru­guaià només ha estat titu­lar en un par­tit, el Girona-Fuen­la­brada. Fran­cisco també recu­pera Samu Saiz, fix a l’onze fins que es va per­dre el duel de dis­sabte per molèsties físiques, i Aday. En plena sèrie de par­tits cada tres dies –hi haurà un parèntesi una mica més llarg fins al duel de diu­menge a Alme­ria–, el tècnic andalús haurà de ges­ti­o­nar els esforços i els estats físics d’una plan­ti­lla que és més aviat curta.

Dues de les tres victòries del Girona són a camp con­trari, que és de fet on ha jugat la majo­ria de par­tits (qua­tre dels sis duels dis­pu­tats fins ara). A Mon­ti­livi, una der­rota (el 0-1 con­tra el Fuen­la­brada) i una victòria (l’1-0 con­tra l’Ovi­edo). Fer la feina avui no només per­me­tria començar a posar els fona­ments de la fia­bi­li­tat com a local, que és sem­pre una garan­tia, sinó també fer coixí abans d’afron­tar una altra vegada dos com­pro­mi­sos seguits a camp con­trari, i car­re­gats d’exigència. Els blanc-i-ver­mells visi­ten diu­menge l’Alme­ria, i al cap de qua­tre dies tenen el com­promís a Sara­gossa de la pri­mera jor­nada que es va pos­po­sar perquè el play-off va endar­re­rir el desen­llaç de la com­pe­tició d’uns i altres.