El Girona continua millorant i creixent com a bloc i ho fa en un context extrem, sense temps per entrenar-se i aprofundir en els aspectes físics i tàctics com segur que voldria el tècnic, Francisco Rodríguez. I és així perquè els gironins amb prou feines han tingut un període de descans òptim, ja que des de fa setmanes encadenen partits, sessions de recuperació i una mínima preparació exprés d’un dia, o en el millor dels casos de dos, per afrontar un altre matx. En definitiva, un ritme vertiginós que s’ha saldat amb bons resultats –han guanyat quatre dels últims cinc partits de l’octubre–, tot i haver enganxat l’equip en construcció, després que tot just el 5 d’octubre es tanqués el mercat de fitxatges i la plantilla rebés una última sacsejada en forma de sortides i incorporacions.

Igual que en el debut a El Molinón (2-0), el Girona va perdre en el primer duel de l’octubre a Montilivi contra el Fuenlabrada (0-1), amb l’equip envoltat d’un ambient estrany i amb diversos jugadors que penjaven d’un fil sabedors que en pocs dies canviarien de club. Per sort, els blanc-i-vermells van aconseguir capgirar la tendència inicial gràcies a una victòria de prestigi a Butarque contra el Leganés (0-1), un dels candidats a l’ascens que no ha deixat escapar cap més punt com a local. Els blanc-i-vermells van agafar confiança ja sabent que la plantilla quedava tancada i comprovant que molts dels fitxatges d’última hora oferien un bon rendiment des del primer minut tot i haver fet pocs entrenaments. La victòria a casa contra l’Oviedo va confirmar el canvi de mentalitat de l’equip, que va rebre, però, un avís a l’Anxo Carro de Lugo (3-0), oblidat en els dos últims partits, que es van saldar amb victòries al Nou Castàlia (0-1) i a Montilivi contra el Cartagena (2-1).