A un ritme vertiginós

El Girona con­ti­nua millo­rant i crei­xent com a bloc i ho fa en un con­text extrem, sense temps per entre­nar-se i apro­fun­dir en els aspec­tes físics i tàctics com segur que vol­dria el tècnic, Fran­cisco Rodríguez. I és així perquè els giro­nins amb prou fei­nes han tin­gut un període de des­cans òptim, ja que des de fa set­ma­nes enca­de­nen par­tits, ses­si­ons de recu­pe­ració i una mínima pre­pa­ració exprés d’un dia, o en el millor dels casos de dos, per afron­tar un altre matx. En defi­ni­tiva, un ritme ver­ti­ginós que s’ha sal­dat amb bons resul­tats –han gua­nyat qua­tre dels últims cinc par­tits de l’octu­bre–, tot i haver engan­xat l’equip en cons­trucció, després que tot just el 5 d’octu­bre es tanqués el mer­cat de fit­xat­ges i la plan­ti­lla rebés una última sac­se­jada en forma de sor­ti­des i incor­po­ra­ci­ons.

Igual que en el debut a El Molinón (2-0), el Girona va per­dre en el pri­mer duel de l’octu­bre a Mon­ti­livi con­tra el Fuen­la­brada (0-1), amb l’equip envol­tat d’un ambi­ent estrany i amb diver­sos juga­dors que pen­ja­ven d’un fil sabe­dors que en pocs dies can­vi­a­rien de club. Per sort, els blanc-i-ver­mells van acon­se­guir cap­gi­rar la tendència ini­cial gràcies a una victòria de pres­tigi a Butar­que con­tra el Leganés (0-1), un dels can­di­dats a l’ascens que no ha dei­xat esca­par cap més punt com a local. Els blanc-i-ver­mells van aga­far con­fiança ja sabent que la plan­ti­lla que­dava tan­cada i com­pro­vant que molts dels fit­xat­ges d’última hora ofe­rien un bon ren­di­ment des del pri­mer minut tot i haver fet pocs entre­na­ments. La victòria a casa con­tra l’Ovi­edo va con­fir­mar el canvi de men­ta­li­tat de l’equip, que va rebre, però, un avís a l’Anxo Carro de Lugo (3-0), obli­dat en els dos últims par­tits, que es van sal­dar amb victòries al Nou Castàlia (0-1) i a Mon­ti­livi con­tra el Car­ta­gena (2-1).