Per què de 29,2 a 4,3?

Des que va baixar de primera, el Girona ha retallat despeses un 23% respecte al curs 2018/19, i enguany un 35%. A més, aquesta temporada s’ha quedat sense la compensació per descens –s’estipula la quantitat segons els anys que el club ha militat a primera–, i tampoc ha obtingut grans ingressos extraordinaris en venda de jugadors com sí que va aconseguir l’estiu passat gràcies als traspassos de Portu, Pedro Porro i Pere Pons. Construir un equip sense temps i amb un 80% menys d’ingressos ha estat un autèntic maldecap per al club, que ha decidit no desfer-se de bona part de l’estructura que l’envolta des que l’estiu del 2017 va pujar a primera divisió –tot i que ha prescindit de capital humà en diverses àrees–. La convicció de mantenir la logística i les comoditats per al primer equip a les instal·lacions de La Vinya, a més de congelar la partida per al futbol formatiu –estructura de despesa alta–, ha obligat LaLiga a fixar un límit salarial molt baix, ja que no s’han reduït prou despeses per permetre tenir més diners per a la confecció de la plantilla –els clubs més humils que tenen un límit salarial més elevat que el del Girona han reduït o ja tenien una estructura de despesa baixa.

Contraprestació a l’excés

A més de passar el filtre de LaLiga, que és qui ha acceptat el pla financer presentat pel Girona per poder excedir el límit salarial –el club ha hagut d’ordenar i assegurar una viabilitat econòmica per afrontar el futur–, el club de Montilivi ja sap que la quantitat en què s’excedeixi aquesta campanya es computarà i restarà a l’hora d’estipular el límit salarial del curs 2021/22, una contraprestació a la llicència d’enguany. El càstig que rebrà l’entitat gironina l’any vinent s’ha de poder driblar amb les fórmules presentades en el pla financer aprovat per l’ens organitzador de la competició, unes possibilitats que impliquen reduir encara més despeses (llavors no hi hauria més remei), aconseguir ingressos extraordinaris a través de la venda d’actius de la plantilla (hi ha jugadors susceptibles de tenir un valor de mercat considerable per la seva joventut i projecció), o a través d’una ampliació de capital que permeti injectar els diners necessaris per apaivagar el cop i mantenir el projecte, de nou, en el camí recte.

Abocats a l’ampliació

Un dels camins més ràpids que portaran el Girona a esquivar el cop que la Covid-19 està donant a tota la societat, i en concret als clubs de futbol, i evitar que l’excés del límit salarial d’aquest curs sigui una ferida oberta que dessagni el club el curs vinent –el Girona podria haver-se excedit d’entre sis i deu milions d’euros i l’any vinent partiria d’un límit negatiu– és aplicar una ampliació de capital per injectar els diners que li permetin agafar aire. L’entrada de Marcelo Claure a l’accionariat del Girona hauria de ser un dels pilars per afrontar aquesta nova dimensió en què s’ha entrat per culpa del coronavirus, però també per no haver pujat a primera, ja que l’entitat llavors no hauria tingut tants problemes.

Pel camí encara hi haurà més interrogants per respondre, com ara si aquest curs arribarà a haver-hi públic a les graderies, un element que pot fer ballar més números, o, per contra, el club encara haurà de tornar diners als abonats renovats.