No hi ha rivalitat més pura en el món del futbol que la territorial. 100 quilòmetres separen Barcelona i Girona, una nimietat quan es tracta d’una competició, la del futbol professional, cada vegada més globalitzada. El club de Montilivi va desafiar, a partir del seu ascens l’any 2017, l’ordre establert en el futbol català amb l’Espanyol ocupant la segona posició al país. Els blanc-i-blaus han volgut fer una defensa aferrissada d’una posició basada en una trajectòria indiscutible en la primera categoria. Tot això ha desembocat en una pugna que ha anat creixent els últims anys i que ha traspassat el terreny de joc fins al descens dels gironins. Demà, tots dos equips es retroben a la segona divisió amb memòries recents ben vives i que couen.

La rivalitat de l’Espanyol i el Girona està basada en els quatre partits que han disputat els dos equips en els tres últims anys, concentrats en les temporades 2017/18 i 2018/19. Tots dos equips van guanyar els respectius partits a domicili, amb conseqüències. Perquè l’última victòria de l’Espanyol a Montilivi (1-2) va significar furgar en la ferida del Girona, que finalment va acabar baixant de categoria, i l’inici de la resurrecció de l’Espanyol, que finalment es va classificar per a l’Europa League.

El destí, o la incapacitat de tots dos equips de complir els seus objectius l’any següent, en què els blanc-i-blaus van baixar a la segona divisió i els blanc-i-vermells no van poder completar l’ascens de categoria, van obrir un parèntesi en aquesta rivalitat. Això sí, van deixar orfe el futbol català de representants, més enllà del Barcelona, en la màxima categoria del futbol estatal.