Luna va ser un dels jugadors més incisius, persistents i treballadors en la victòria del Girona al Carlos Belmonte contra l’Albacete. El lateral esquerre del conjunt blanc-i-vermell va mostrar-se més que mai en atac des que va aterrar al club, en el mercat passat. Segurament en un aspecte parlat i analitzat els dies abans del partit, el balear va tenir al seu davant tota la banda esquerra després que Samu Saiz comencés totes les jugades amb possessió gironina des del centre de l’atac. Aquesta constant en la zona d’influència del madrileny, precisament on més li agrada jugar, va possibilitar a Luna incorporar-se a l’atac, també, perquè l’extrem que marcava, Álvaro Jiménez, se centrava en atacar i no pas en defensar les incursions del contrincant. El de Son Servera va pujar amb criteri i va estar fi a l’hora de doblar i arribar a la línia de fons, tot i que les seves centrades no van ser del tot eficaces en línies generals. Després de retallar un rival, fins i tot va gaudir d’una bona oportunitat que Tomeu Nadal va refusar en el primer acte, però tota la iniciativa del Girona i el domini es va diluir quan l’Albacete va connectar amb el seu millor jugador. Álvaro Jiménez va començar a entrar en joc i va obligar Luna a preocupar-se més de defensar. De fet, el lateral va acabar exigit i en algun moment sobrepassat per la insistència i la profunditat de l’extrem rival, un punyal.

En la segona part, les arribades en camp contrari de Luna van ser més seleccionades pel balear, que, això sí, en una d’elles va permetre al seu equip obrir la llauna o aplanar el camí cap a la victòria. Luna va conduir fins a gairebé la ratlla de fons i, després de fer una centrada rasa al cor de l’àrea, Kecojevic va introduir la pilota a dins de la pròpia porteria i va fer esclatar d’eufòria l’expedició gironina desplaçada a terres manxegues. Tot i no fer ell el gol, Luna va celebrar com mai la diana, sabedor que l’equip havia fet el més complicat, avançar-se en el marcador, i també conscient que l’esforç que havia fet durant tot el partit i l’acumulació de quilòmetres que duia a les cames van trobar en el 0-1 el gran premi. Segellar la victòria més endavant ja va ser la culminació d’un bon partit.