Comença l’últim terç de competició i el Girona ho té tot per fer. La irregularitat amb què va completar el primer terç, marcat pels efectes d’haver quedat sense ascens i collat per les limitacions de diners i de temps, s’ha reproduït durant el segon, amb l’equip incapaç d’accelerar. El marge es va escurant i, sis dies després d’acumular la cinquena derrota a Montilivi –cosa que no es veia des del 2010–, els blanc-i-vermells tornen a l’estadi amb més pressió. L’equip rep el Lugo (18.15 h) conscient que la victòria és l’únic remei per evitar que la depressió s’instal·li definitivament a Montilivi. Per mantenir l’esperança d’acabar-se enganxant a la lluita pel play-off, convé no tornar a fallar. El Rayo, que perdia 0-2 en el minut 29, va fer la feina i queda, de moment, amb vuit punts més.

El Girona ha perdut gas a camp contrari –cap victòria el 2021– però encara és més cridaner el pèssim balanç a Montilivi, on només ha assegurat la meitat dels 42 punts en joc. L’equip menys golejador de tota la segona A com a local (10 gols en 14 partits) necessita amb urgència la reactivació ofensiva. Contra l’Almeria, l’equip va generar més joc i més perill que en partits anteriors, tot i que li va faltar encert. La incògnita és si Francisco mantindrà l’esquema amb què va sorprendre contra els andalusos –línia de tres al darrere amb Gumbau com a central– o recuperarà el 4-3-3. El Lugo no té el potencial de l’Almeria, i tindria sentit que el tècnic tornés a un patró més habitual, tot i que si el va convèncer la sacsejada de fa sis dies –més enllà que acabés amb derrota–, podria insistir-hi. Francisco té la baixa de Bernardo, sancionat, tot i que l’absència d’un dels tres centrals tampoc hauria de ser determinant per a l’elecció de l’esquema, perquè de fet el colombià ja va ser suplent contra l’Almeria. Bernardo és l’única absència d’un equip que té força més recursos que mesos enrere però que no troba la manera de fer-los carburar de manera òptima.