Passat ben bé un quart d’hora, els jugadors del Girona van tornar a entrar al camp a agrair el suport als membres del Jovent Gironí, que han anat seguint l’equip des de fora del recinte i que ahir van fer esclatar una traca. L’equip ja havia fet pinya quan Sagués Oscoz havia assenyalat el final, encara pendent del Fuenlabrada-Sporting, però tenia ganes de festa. Més que justificada. El Girona l’ha fet grossa. Feia falta una heroïcitat per corregir la situació en què havia quedat després de la derrota a Vallecas. Cap altre equip amb la zona de play-off tan lluny havia arribat a bon port. Però l’embalada dels blanc-i-vermells ha estat tan espectacular que ha estripat registres i reptes. Sense aturador, l’equip de Francisco ha encadenat set victòries, una sèrie que cap altre equip de segona A ha aconseguit aquesta temporada –amb el mèrit afegit de fer-ho en el punt culminant-- i que a Montilivi no es vivia des de feia 32 anys, a tercera divisió i en l’arrencada de curs. Tot plegat, per coronar el primer cim, el de ser al play-off, permetent-se el luxe fins i tot de jugar alliberat de tota pressió l’última jornada de lliga. I en la millor dinàmica, amb diferència, de tots els que es jugaran el tercer ascens. Per fregar-se els ulls.

La lesió de Stuani va obrir la porta de la titularitat a Mamadou Sylla. Era, de fet, l’única novetat d’un onze ja de memòria. Els gironins van assumir des de l’arrencada que la iniciativa seria seva. Perquè l’Alcorcón ho va tenir molt clar. Tancat i endarrerit, amb les línies molt juntes, l’equip d’Anquela va cedir la pilota als blanc-i-vermells i els va dificultar la circulació. Quan la recuperava, el conjunt madrileny buscava les conduccions de Dani Ojeda o alguna pilota llarga cap al golejador, Xisco, que en una esprintada –Juan Carlos va estar atent i s’hi va anticipar– es va fer un trencament a la cuixa i va haver de ser substituït per Marc Gual. El Girona treballa bé en defensa, però amb la pilota li faltava fluïdesa. Sense espais, la superioritat havia d’arribar a partir d’accions de desequilibri, i no n’hi havia cap d’inspirat per fer-s’ho sol ni cap connexió que funcionés. El Girona va ser incapaç de trencar la igualtat de la primera meitat. De fet, Dani Jiménez només va tenir feina en una centrada xut de Yan Couto, i els pocs xuts dels blanc-i-vermells van ser des de fora de l’àrea i molt tímids. Ja en la recta final abans del descans, Gumbau va fer una bona centrada, però ni Yoel Bárcenas ni Franquesa la van poder connectar.