El Girona enceta el tercer repte del campionat, el primer lluny de Montilivi. El conjunt blanc-i-vermell visita El Toralín per enfrontar-se a la Ponferradina (a les 22 h), un dels equips que han sumat els sis punts en joc, juntament amb l’Almeria i l’Osca, dos dels candidats a l’ascens a primera divisió. La carta de presentació de l’equip d’El Bierzo ha estat brillant després de superar per la mínima l’Alcorcón a casa i l’Eibar, un altre dels favorits a pujar, a l’estadi d’Ipurua. El conjunt dirigit per Míchel Sánchez haurà de mostrar una versió encara més millorada que la dels dos partits a Montilivi si vol tenir possibilitats de sumar tres punts que el catapultin a la part alta de la classificació, una zona de la qual no voldran sortir mai.

L’equip gironí haurà d’adaptar-se a jugar contra un rival ben diferent de l’últim. Si bé Las Palmas intentava discutir la possessió als de Míchel i en alguna fase controlava més el joc, la Ponferradina, un conjunt més físic, de transicions i amb futbol directe, obligarà la plantilla blanc-i-vermella a estar especialment inspirada i concentrada en defensa, però al mateix temps pacient i insistent per trobar espais en atac. En els dos primers partits, el Girona ha concedit molt poc al rival (només ha rebut dos xuts a la porteria defensada per Juan Carlos, tots dos de l’Amorebieta) i aquesta ha de ser la línia a seguir en un camp en aparença més petit. Per consolidar la feina que s’ha fet fins ara en la parcel·la defensiva, el tècnic del Girona difícilment tocarà la línia de quatre dels dos primers partits, formada per Arnau Martínez i Jairo en el lateral dret i esquerre, respectivament, i Juanpe i Bernardo com a centrals. Al mig del camp probablement també repetirà Ramon Terrats i al seu costat Aleix Garcia i Gerard Gumbau, tot i que el de Campllong, canviat abans del minut 60 en les dues jornades disputades, també podria deixar el lloc a Ibra Kébé, amb més físic.

En la línia ofensiva és on més variacions o alternatives pot aplicar Míchel, tot esperant tancar definitivament la plantilla. Stuani té un lloc fix, però a les bandes Samu Saiz, Nahuel Bustos, Álex Baena, Valery, Ureña o, fins i tot, Gabri tenen alguna possibilitat –els joves partirien en desavantatge–. En previsió d’un partit més físic que el darrer, amb més disputes i lluites, Míchel podria optar per canviar mínimament el dibuix 4-3-3 pel que va triar en la segona part contra Las Palmas i que tan bé va anar a l’equip (4-2-3-1).

La Ponferradina té una plantilla amb experiència i físic, però també amb futbolistes joves, molts procedents de segona B, amb ganes de consolidar-se a plata. El curs passat, amb Jon Pérez Bolo, excompany i amic de Míchel Sánchez al Rayo Vallecano, els castellans van tenir possibilitats de fer play-off fins a les darreres jornades de la lliga. Bolo suma quatre campanyes en el mateix equip, el que en suma més, juntament amb Pepe Mel a Las Palmas: “El Girona sempre està cridat a lluitar per l’ascens. En totes les plantilles hi ha canvis i el més normal és que hi hagi un període d’adaptació amb jugadors nous o entrenador nou. Han incorporat joves amb molta projecció i qualitat i seran un equip complicat de batre”, comentava el basc, en un núvol després de sumar el ple de sis punts d’inici.