Innocent i vulnerable
El Girona fa un pas enrere greu a Màlaga, encadena la tercera derrota i cau en zona de descens
L’equip de Míchel, que acaba expulsat, ofereix una imatge molt pobra, crea poquíssim perill i és incapaç de canviar el ritme per més retocs que faci
Hi ha dos camins, com explicava Míchel, i costa deslligar-los, sobretot quan el dels resultats comença a pesar massa. O quan l’altre, el de les sensacions, tampoc s’acaba d’agafar de gaire enlloc. El Girona arribava a La Rosaleda amb la intenció de fer un cop sobre la taula i en va sortir amb la cua entre les cames. La tercera derrota seguida deixa l’equip en zona de descens, un hàbitat per a ell impropi a segona A –més enllà de l’anecdòtica arrencada del curs passat, no hi era des del 2014–, i augmenta els dubtes d’una plantilla verda, amb mancances i, de moment, sense solucions. Perquè, a diferència de versions anteriors, en què havia tingut fases bones sense premi, ahir l’equip va empitjorar en tot. Mala peça al teler.
Més enllà de l’aposta cantada per Nahuel Bustos a la punta d’atac, sense Stuani, Míchel va remoure al mig del camp, i no només amb canvi de futbolistes. El va poblar més. El tècnic va fer debutar de titulars Ibra Kébé i Pol Lozano, va prescindir de Ramon Terrats (Baena també es va quedar a la banqueta) i va dibuixar un 4-3-3, amb Ibra, Pol i Aleix al mig, Ureña a l’extrem dret i Samu Saiz arrencant des de l’esquerra però amb llibertat per moure’s. L’arrencada, però, ja no va ser bona, amb el Màlaga duent la iniciativa. El Girona, més a veure-les venir en els primers minuts, generava poquíssim amb la pilota i es feia un tip de perdre-la. A Samu Saiz no li’n sortia ni una. Aleix va buscar una passada profunda cap a Nahuel, que va quedar forçat i no va poder rematar bé. L’argentí no va faltar amb la seva cita als xuts des del mig del camp, i aquesta vegada s’hi va acostar més que cap altra. Però el Màlaga tenia les idees més clares i, després de dos xuts tous dels gironins, Paulino va provar sort amb un cacau que, desviat per Bernardo, es va estavellar al pal. Era l’avís de tot el que venia. Els andalusos van començar a acumular mèrits i a desestructurar un Girona tou, espès i sense sang. Un cop de cap de Brandon, que es va anticipar a Bernardo, no es va perdre gaire lluny. Feia mala pinta. El Girona, sense gens de profunditat, no feia res més que perdre pilotes. Cap mena de control de la situació, sinó tot el contrari. La tercera arribada clara dels locals no va tenir rematada neta, però sí perill. Va acabar arribant l’1-0. Un golàs. Paulino, un malson, la va rebre sol, sabent trobar el forat per darrere de Pol Lozano i Aleix, i es va atrevir des de lluny amb un xut enroscat que va entrar a prop del pal (41’). El gol feia justícia. I, tot i que la primera aparició d’Ureña, ja al límit del descans, va ser més perillosa que qualsevol altra acció gironina, l’equip de Míchel va marxar al descans no només en zona de descens, sinó amb molt males sensacions.
Amb triple canvi
Que un entrenador faci tres canvis al descans ja és prou indicatiu. Míchel va fer entrar Calavera, Valery i Baena, i va plantejar un 4-2-3-1 amb Pol Lozano i Ibra de pivots i Samu Saiz d’enllaç. El decorat hauria pogut canviar en una ocasió que va ser doble i claríssima, però Baena va veure com la hi treia Peybernes, amb Dani Barrio superat, i en el refús Valery va topar amb la bona intervenció del porter. Aquella arribada, però, va ser poc menys que un miratge. El pal va evitar poc després el 2-0 –qui sap si hauria estat invalidat–, després d’una conducció en horitzontal esperpèntica de Jairo. El duel era obert i descontrolat. De fet, comença a ser massa habitual, al Girona, no trobar la manera de tenir controlada la situació. A Màlaga va ser exagerat. Quan tenia la pilota, mals controls, imprecisions i pèrdues. Acumulava homes a l’atac, però era estèril i innocent. El perill, gairebé nul. I encara bo que el Màlaga no definia cap contra.
Míchel va jugar les últimes cartes amb l’entrada de Borja García –no va coincidir amb Samu Saiz perquè va ser el rellevat– i Pablo Moreno, al davant per Bustos. Però no va canviar gaire res, per més retocs que fes Míchel, que per acabar-ho d’adobar va ser expulsat perquè va protestar una agafada a Pablo Moreno quan volia avançar cap a porteria. El Màlaga no només va saber administrar bé el temps, contra un Girona cada cop més trencat i desesperat, sinó que va acabar fent el segon, en una jugada molt desgraciada de Juanpe.
Publicat a
Notícies
Dissabte,4 maig 2024