La cinquena, massa d’hora
El Girona ha perdut més de la meitat dels partits que ha jugat fins ara en el campionat de lliga (55,5%)
En els catorze anys que fa que milita en LaLiga, només la temporada 2010/11, els blanc-i-vermells van arribar tan aviat a aquesta xifra, ara per ara demolidora
Ponferradina, Sporting, Màlaga, Almeria i Lugo. Aquests són els cinc equips que han derrotat ja el Girona en les primeres nou jornades del campionat de lliga. L’equip blanc-i-vermell ha perdut més de la meitat dels enfrontaments que ha disputat (el 55,5%) i continua en descens directe a la primera divisió FEF. I és que els gironins són el segon conjunt de tota la categoria que més partits perd, els mateixos que el Cartagena, i dos menys que l’Alcorcón, el cuer. Aquesta campanya és la segona en la qual els gironins arriben a les cinc derrotes en menys partits, només superada per la del curs 2010/11, que sota la direcció de Raül Agné ja s’havien perdut els mateixos cinc matxs en vuit jornades. La direcció tècnica encapçalada per Míchel Sánchez ha de donar un cop de timó a l’equip i optimitzar els recursos que té per fer-lo funcionar. Si bé les peces, després de nou jornades, s’ha comprovat que, de moment, no encaixen en els ideals de joc que promou el madrileny, o es capgira tot, o el Girona viurà una temporada llarga i sense objectius ambiciosos a la vista.
De mal en pitjor
El Girona només ha guanyat dos partits dels nou que ha disputat (el 22,2%) –tots dos a Montilivi–. Després de cada una de les dues sèries en què ha encadenat dues jornades sense perdre (4 punts de 6), els gironins han acumulat tres i dues derrotes, encara ampliables, que han deixat l’equip tocat i sense la regularitat necessària per canviar el xip i assolir els nous coneixements i mecanismes de Míchel acompanyats de bons resultats per reforçar els ànims i la confiança del vestidor. Els mals resultats s’han vist acompanyats de males sensacions, amb problemes greus per generar ocasions de gol. Tots aquests ingredients han portat els gironins a l’antepenúltima posició, només superats per l’Alcorcón, el cuer, que amb la victòria en la darrera jornada se situa a només dos punts dels blanc-i-vermells (7), i l’Amorebieta, penúltim amb un punt menys (8). La realitat ha portat l’actual Girona a convertir-se en el segon de la seva història en LaLiga que arriba a les cinc derrotes amb menys jornades disputades, només superat pel de la temporada 2010/11, que en els primers vuit partits ja n’havia perdut cinc. Això sí, aquella plantilla dirigida per Raül Agné va capgirar la truita precisament en el moment en què va arribar a la pèssima xifra, ja que després de perdre al Benito Villamarín contra el Betis, van perdre només dos partits dels següents dinou, arribant a encadenar deu jornades sense perdre (de la 18 a la 27) sumant set victòries i tres empats que van fer somiar per primera vegada el club en la lluita per un play-off d’ascens a primera.
Els anys més solvents
El Girona s’ha acostumat, sobretot recentment, a traçar campanyes en les quals ha pogut lluitar per fites importants. Entre aquestes, la de l’ascens del 2016/17 va ser la que més tard va acumular cinc derrotes en la seva casella, ni més ni menys que 23 jornades, més d’una volta. L’equip dirigit per Pablo Machín feia setmanes que havia consolidat la segona posició darrere del Llevant, i aquella regularitat el va dur a la màxima categoria. El curs sota la direcció de Rubi, el 2012/13, també va ser excel·lent pel que fa als números. L’equip no va perdre per cinquena ocasió fins a la vintena jornada, va fer play-off i va somiar en l’ascens, com en la campanya 2014/15, ja amb Machín (17 partits).
En els dos cursos a primera, tant amb el de Gómara com amb Eusebio, el Girona va aguantar catorze partits, en la primera, i setze, en la segona, abans de perdre’n cinc, uns números més que notables que en l’actualitat s’hauran de revertir per sumar punts, escalar posicions i veure-ho tot amb uns altres ulls i optimisme.