Santi Bueno sap bé quines són les dificultats que té un central d’esgarrapar minuts quan hi ha molta competència i no hi ha contratemps. Va viure una temporada en blanc, la del retorn a segona A, com a cinquè central d’un equip que també tenia Juanpe, Ignasi Miquel, Alcalá i Ramalho i que alternava l’esquema de tres amb la línia de quatre al darrere. Res a veure amb la situació actual, no només pel paper capital del jove futbolista uruguaià sinó també per l’escassedat d’alternatives. El Girona té tres centrals fiables al darrere –dos veterans de pes a la categoria com Bernardo i Juanpe i un que sent jove hi posa molt d’ofici com Bueno– i, amb Arnau Martínez consolidat al carril dret, no n’hi ha cap més esperant la seva oportunitat. Un context gens habitual i amb risc, però que de moment l’equip de Míchel està gestionant sense sobresalts.

L’entrenador va començar amb línia de quatre, que no descarta rescatar, però l’equip ha fet un salt notable coincidint amb l’aposta per l’esquema de tres centrals que és tot un talismà a Montilivi. A la millora, també hi ha contribuït l’entrada de Santi Bueno, que va jugar contra l’Osca el seu primer partit de titular –havia tingut uns minuts a Oviedo– i ja no ha sortit més de l’onze. Castigat per una lesió de menisc que es va fer només de començar la pretemporada, el futbolista uruguaià ha ofert un nivell altíssim des que ha entrat. L’ha destacat sovint Míchel, per virtuts com la facilitat per imposar-se en els duels individuals i la bona sortida de pilota. “Em sento molt bé. Crec que he tornat al nivell amb què vaig acabar la temporada passada, que era una mica la por després de la lesió, com tornaria. Molt content, agraït a tot el cos tècnic, metges i fisioterapeutes i a tothom que m’ha ajudat a tornar a estar bé, a sentir-me còmode i amb confiança per a cada partit”, explicava després de l’entrenament d’ahir a La Vinya.

Bueno encadena nou partits sencers, fent trio sempre amb Bernardo i Juanpe. Des que juguen junts tots tres, només Bernardo s’ha perdut dues rectes finals –contra el Saragossa i a Tenerife– per apostes ofensives de Míchel quan l’equip necessita reaccionar a un marcador advers. Amb l’afegit que Juanpe arrossega sis partits resistint amb quatre grogues, amenaçat de suspensió. En va veure tres en les tres primeres jornades, però només una –contra l’Osca– en les tretze posteriors. Tot plegat, per mantenir inalterable l’eix i no haver de fer invents al darrere. “És cert que no som gaires, però la veritat que al final la plantilla està ben formada, hi ha jugadors que també hi poden jugar i crec que no és una preocupació pel mister”, assegura Santi Bueno, que tampoc descarta retocar l’esquema però reconeix que, amb l’actual, l’equip se sent fort: “La temporada passada també hem jugat amb línia de cinc i hi ha molts jugadors que estem repetint. Jo crec que amb aquest sistema ens estem sentint bé. Amb línia de quatre també ho hem fet. Són diferents plantejaments però ens hem d’adaptar al que posi el tècnic. Tots hem jugat amb les dues fórmules, i és adaptació i res més. Sí que és veritat que els últims partits ens hem sentit bé, tant en sortida de pilota com per tenir-la i arribar bé a l’àrea contrària.”

Si cau algun central, Míchel haurà de decidir si hi situa Arnau, si improvisa amb algun altre jugador o si retoca l’esquema. Arnau torna a estar a punt després de perdre’s les dues últimes jornades per una convocatòria de la selecció espanyola sub-19, amb la qual ha disputat tres partits sencers. El bon paper de Valery durant la seva absència –se sent millor a l’esquerra, però també ha jugat al costat dret– facilitaria la possibilitat de situar a l’eix Arnau, que va rendir a molt bon nivell la temporada passada com a central amb dos companys més, però que ara també s’està adaptant molt bé al carril. Del filial, ha citat per a quatre partits el central Loïc Williams.