Pocs jugadors senten el Girona com ho fa Jordi Calavera. Des que va trepitjar Montilivi, el de Cabra del Camp no ha amagat gens ni mica que vestint la samarreta blanc-i-vermella se sent com a casa seva. “Estic molt orgullós de poder defensar el club com a capità. Portar aquest braçalet és un orgull, tal com deia Àlex Granell, a qui tinc molta estima. Estic molt content”, deia després del partit el capità ahir del conjunt gironí. Ara bé, el lateral és un dels jugadors que menys oportunitats ha tingut des de l’arribada de Míchel a la banqueta –el curs passat ja va perdre protagonisme amb la irrupció de Yan Couto–, i és que des del setembre només ha estat titular en un partit de lliga. Per això, per a Calavera la copa és un aparador ideal per deixar-se veure i demostrar al tècnic madrileny que pot comptar amb ell. Al camp del Calvo Sotelo Puertollano no ho va poder aprofitar, perquè va ser qui més va patir de l’equip intentant aturar Abraham. Ahir, però, sí que es va erigir com un dels més destacats del partit, i no només per ser l’autor del gol de la victòria. Que Calavera marqui ja és notícia per si sol, perquè el d’ahir va ser el seu primer gol amb la samarreta del Girona. De fet, va ser tot just el seu setè gol com a professional i el primer després de gairebé quatre anys, ja que l’últim gol de Calavera va ser el mes de febrer del curs 2017/18 contra el Numància quan vestia la samarreta de l’Sporting.

Calavera va tenir protagonisme des dels primers minuts, ja que va aprofitar de meravella la passivitat defensiva de l’Osca per construir-se una autopista pel carril dret. Podia arribar una vegada i una altra a posició de centrada ja que ningú el molestava, i ho va saber aprofitar. Totes les primeres ocasions van arribar per la seva banda, inclosa la jugada en què va assistir Valery al cor de l’àrea que va acabar amb un gol que no va pujar al marcador per fora de joc de l’escalenc. I poc després va arribar el seu gol. Un gol més digne d’un mitjapunta que no pas d’un lateral. “He rebut una passada de Santi Bueno, he fet un control orientat endavant i llavors he continuat i continuat. De fet, volia trobar Nahuel, però s’ha desmarcat i m’ha deixat un espai lliure per arribar a porteria i he tingut la sort que ha entrat”, definia Calavera, que va superar el porter amb un xut sec amb la cama esquerra, i que deia, un cop acabat el partit: “Ja és casualitat que la classificació sigui amb un gol meu, però el més important és que l’equip s’ha trobat bé durant els noranta minuts. Hem tingut el control de la pilota i hem jugat amb la idea que volíem i que havíem treballat. En alguns moments ens ha tocat patir, però ho hem sabut fer i això ens reforça molt pensant en la lliga.”

Després del gol, Calavera no va desaparèixer del partit i va continuar persistint una vegada i una altra per la banda dreta buscant l’assistència per als seus companys. De fet, l’hauria pogut aconseguir poc després de marcar el 0-1, però el xut de Nahuel Bustos es va estavellar al travesser.