Ho necessitava

Pocs juga­dors sen­ten el Girona com ho fa Jordi Cala­vera. Des que va tre­pit­jar Mon­ti­livi, el de Cabra del Camp no ha ama­gat gens ni mica que ves­tint la samar­reta blanc-i-ver­me­lla se sent com a casa seva. “Estic molt orgullós de poder defen­sar el club com a capità. Por­tar aquest braçalet és un orgull, tal com deia Àlex Gra­nell, a qui tinc molta estima. Estic molt con­tent”, deia després del par­tit el capità ahir del con­junt gironí. Ara bé, el late­ral és un dels juga­dors que menys opor­tu­ni­tats ha tin­gut des de l’arri­bada de Míchel a la ban­queta –el curs pas­sat ja va per­dre pro­ta­go­nisme amb la irrupció de Yan Couto–, i és que des del setem­bre només ha estat titu­lar en un par­tit de lliga. Per això, per a Cala­vera la copa és un apa­ra­dor ideal per dei­xar-se veure i demos­trar al tècnic madri­leny que pot comp­tar amb ell. Al camp del Calvo Sotelo Puer­to­llano no ho va poder apro­fi­tar, perquè va ser qui més va patir de l’equip inten­tant atu­rar Abra­ham. Ahir, però, sí que es va eri­gir com un dels més des­ta­cats del par­tit, i no només per ser l’autor del gol de la victòria. Que Cala­vera mar­qui ja és notícia per si sol, perquè el d’ahir va ser el seu pri­mer gol amb la samar­reta del Girona. De fet, va ser tot just el seu setè gol com a pro­fes­si­o­nal i el pri­mer després de gai­rebé qua­tre anys, ja que l’últim gol de Cala­vera va ser el mes de febrer del curs 2017/18 con­tra el Numància quan ves­tia la samar­reta de l’Spor­ting.

Cala­vera va tenir pro­ta­go­nisme des dels pri­mers minuts, ja que va apro­fi­tar de mera­ve­lla la pas­si­vi­tat defen­siva de l’Osca per cons­truir-se una auto­pista pel car­ril dret. Podia arri­bar una vegada i una altra a posició de cen­trada ja que ningú el moles­tava, i ho va saber apro­fi­tar. Totes les pri­me­res oca­si­ons van arri­bar per la seva banda, inclosa la jugada en què va assis­tir Valery al cor de l’àrea que va aca­bar amb un gol que no va pujar al mar­ca­dor per fora de joc de l’esca­lenc. I poc després va arri­bar el seu gol. Un gol més digne d’un mit­ja­punta que no pas d’un late­ral. “He rebut una pas­sada de Santi Bueno, he fet un con­trol ori­en­tat enda­vant i lla­vors he con­ti­nuat i con­ti­nuat. De fet, volia tro­bar Nahuel, però s’ha des­mar­cat i m’ha dei­xat un espai lliure per arri­bar a por­te­ria i he tin­gut la sort que ha entrat”, defi­nia Cala­vera, que va superar el por­ter amb un xut sec amb la cama esquerra, i que deia, un cop aca­bat el par­tit: “Ja és casu­a­li­tat que la clas­si­fi­cació sigui amb un gol meu, però el més impor­tant és que l’equip s’ha tro­bat bé durant els noranta minuts. Hem tin­gut el con­trol de la pilota i hem jugat amb la idea que volíem i que havíem tre­ba­llat. En alguns moments ens ha tocat patir, però ho hem sabut fer i això ens reforça molt pen­sant en la lliga.”

Després del gol, Cala­vera no va des­a­parèixer del par­tit i va con­ti­nuar per­sis­tint una vegada i una altra per la banda dreta bus­cant l’assistència per als seus com­panys. De fet, l’hau­ria pogut acon­se­guir poc després de mar­car el 0-1, però el xut de Nahuel Bus­tos es va esta­ve­llar al tra­ves­ser.