El Girona torna a il·lusionar. El tercer desenllaç de temporada cruel consecutiu –la final perduda a casa contra el Rayo Vallecano– va accentuar la frustració a Montilivi d’un club que va buscar en Míchel Sánchez un nou aire. L’arrencada no prometia, amb un equip tendre i fràgil que no trobava la manera de dur a la pràctica la voluntat de protagonisme de l’entrenador. Dues sèries de tres derrotes seguides feien créixer els dubtes, tot i que en l’última desfeta, el dia que van tornar els tres centrals, l’equip ja va fer una altra cara. El fet és que va tocar una penitència de cinc jornades en zona de descens i un dèficit (8 punts dels 30 primers en joc) que s’intuïa que es pagaria durant molt de temps. Però el Girona ha alçat la veu, i amb contundència. Ho ha fet Míchel, que no ha fugit mai d’un discurs ambiciós i que està guiant un equip que, malgrat les limitacions, accentuades per l’allau de baixes, ha trobat el camí que marcava l’entrenador i està oferint una imatge prometedora. Amb un estil molt propi de Míchel i poc vist a Montilivi, i amb fases espectaculars –com les primeres parts contra el Cartagena i el Burgos–, l’equip s’està carregant de raons per a l’optimisme. Hi fa l’acceleració en els resultats (23 punts dels últims 33, 15 més que en les primeres 10 jornades), però també les sensacions ofertes. Amb uns quants noms propis (els 14 gols de Stuani, la màgia d’un Samu Saiz que a l’inici de lliga no sabia ni si jugaria a Girona, i el nivell de Baena, Aleix i Arnau) i un bloc cada cop més consolidat que, tot i les baixes, Míchel ha sabut conjuntar. Arribat a mitja lliga, amb 31 punts i tot a l’abast, el Girona de Míchel promet.

“Crec que tots podeu veure que l’equip ha millorat molt.” Ho diu un dels protagonistes, Samu Saiz, a qui Míchel ha collat des del primer dia. Ple de talent, el mitjapunta s’està trobant cada vegada més integrat i més a gust al camp, i ho demostra amb actuacions com la de divendres, amb detalls d’una qualitat superior. “És veritat que feia uns anys que em costava més. Aquest any estic molt motivat, amb moltes ganes de fer les coses bé i ajudar l’equip perquè lluiti per pujar, que és un objectiu molt maco.” Samu Saiz és dels més beneficiats de l’aposta pel joc vistós i ofensiu de Míchel, que ha anat calant als vestidors: “Al principi, no aplicàvem al camp el que volia el tècnic. Ara l’equip està més alliberat i ens anem coneixent més. És un equip alegre i que genera moltes ocasions.” Encara amb alguna pega, perquè se li han complicat partits que feien pinta de recital. “Tenim petites desconnexions que hem d’anar polint, perquè si no ens poden costar algun disgust”, admetia Samu abans de marxar de vacances.